A ON ARRIBAREM?

16.05.2016 | 00:00
A ON ARRIBAREM?

algú ha dit que la realitat és més plural, complexa, i fins i tot estranya que la mateixa imaginació, i contemplant el que passa a la nostra societat, i específicament en el terreny laboral, no deixa de ser cert. Es donen situacions rocambolesques, lamentables i inimaginables, que passen desapercebudes perquè les persones perjudicades no saben ni com reaccionar ni a qui acudir. Tres exemples recents poden il·lustrar el que acabo de dir. Una treballadora és cridada pel seu empresari, i aquest li comenta que per diverses causes econòmiques vol prescin?dir d'ella. Li explica que per anar a l'atur l'hauria de indemnitzar a raó de 20 dies per any, però que no disposa dels diners. Li comenta que per evitar problemes, la treballa?do?ra hauria de donar-li a ell 12.000 euros, en mà -que seria l'import de la indem?nitza?ció-, i que posteriorment ell li transferiria tal import al seu compte, i així no hi hauria cap problema.
La responsable d'una empresa reuneix les treballadores i els comunica que, a causa d'uns embargaments de la Seguretat Social, no els podrà seguir abonant el salari que perceben. I per tant demana a les treballadores que si volen seguir treballant, hauran de fer-ho sense cobrar. I si no accep?ten això, els amenaça que no cobraran cap indemnització, i que ni tant sols podran anar a percebre les prestacions d'atur, perquè ella dirà que s'han negat a treballar.
I el tercer exemple: una persona sense permís de treball acut a una empresa, diri?gi?da per una persona sense escrúpols ni ètica, i l'administradora-gerent de la societat li diu que ella li arreglarà els papers, i que pot començar a treballar. A més li diu que fins i tot podria fer-la sòcia, i per tal raó li demana uns diners, com a préstec a retornar, propos?ta que accepta la incauta, confiant que se li arreglaran els papers. El resultat: aquesta treballadora ha prestat serveis durant molts mesos, no ha estat donada d'alta a la seguretat social, no ha percebut el seu salari i a sobre no se li ha retornat el préstec.
Davant aquestes tristes realitats cal preguntar-se què és el que fan tants organismes i funcionaris públics que tenen confiada la inspecció, la vigilància i el compliment de les lleis. Les persones senzilles, unes per por, altres per vergonya, i la majoria per ignoràn?cia i desorientació, no saben què fer, ni a on anar, ni com defensar-se. Per això em pregun?to a on arribarem amb aquesta falta d'humanitat, d'ètica i de justícia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema