Mirant la tele

«Veure un camp mig buit amb els jugadors fent-se fotos amb la família em fa molta vergonya»

25.05.2016 | 09:20

Anunci d'Ikea de terrasses desastroses que es tornen de revista amb unes ulleres supersòniques. Em miro la meva, que fa un any que intentem arreglar: per què les terrasses tendeixen a l'entropia? Ara gairebé ho tenim -només falta anar a buscar una butaca que va acabar a casa d'una amiga durant l'enèsima mudança, acabar d'envernissar la taula i anar a comprar un arbre petit. El pintor m'ha dit que passaria avui però no ha vingut; en algun moment vindrà i en algun moment farà un pressupost i en algun moment ens pintarà la terrassa, és clar. Però no serà fàcil. Sé que una terrassa arreglada ens costarà uns quants dissabtes i diumenges remenant pinzells i bosses d'escombraries i sacs de terra i desenes de botigues de mobles de jardí i unes quantes discussions -està demostrat que el cansament, la calor o la gana poden fer que perdis els papers al davant d'una hortènsia-. I les ulleres màgiques de l'Ikea em fan molta gràcia perquè aconsegueixen connectar amb «la gent normal» però al final mai no és del tot veritat; és un anunci i la vida sempre és més difícil.

Anunci de Dove: dones reals, bellesa real. Un aplaudiment per les marques que s'han decidit a ensenyar-nos que hi ha vida més enllà de la talla 38. Però també hi ha trampa. Ho llegia l'altre dia en una revista a la sala d'espera del dentista: sembla que les dones (reals) no ens sentim identificades, tampoc, amb els models de talles grans. La incorporació d'aquestes models al món de la publicitat no fa que ens sentim més bé amb el nostre cos. Per què? La resposta és fàcil: perquè són models! I són perfectes. Encara que siguin més grosses: són perfectes. I la majoria de dones no ho som -ep, els homes tampoc-. Ho he investigat: els requisits per accedir a un càsting de la categoria talles grans en una agència, a més de fer més d'una 42, són ser jove, ser alta (com a mínim 1,70), tenir un cos ferm i atlètic, tenir una bellesa facial simètrica, tenir un somriure agradable i les dents molt ben cuidades i, finalment, tenir la pell fina i els cabells abundants i en bon estat. Bellesa real total. Això vol dir que hem d'aconseguir que les models tinguin les dents tortes, com la gent normal? No! Això vol dir que hem d'entendre que la majoria de nosaltres no som models. Llegit en un estudi: les dones amb una autoestima ben formada no s'emmirallen en les models, tenen molt clar que juguen en una altra categoria. I estan contentes amb el seu nas una mica tort fins i tot quan veuen una bellesa Dove posant-se desodorant en una aixella perfecta. (Igualment, les models de talles grans eren molt necessàries perquè no es pot fer bandera de la semi-desnutrició, això per descomptat).

S'acaben els anuncis i comença la celebració del Barça. I jo penso, per què m'obliguen a veure això?, si fa molta pena. Tant de bo en puguin celebrar moltes més, i tant, però que ho facin en la intimitat perquè veure un camp mig buit amb els jugadors fent-se fotos amb la família em fa molta vergonya. I jo volia veure Cites! Últimament mirem massa la tele, oi?, carinyo? Va, apaga, apaga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema