El vídeo de «Sí, ministre» penjat ahir a Diari de Girona m'ha fet pensar que l'escena de Fernández Díaz enregistrada al seu despatx amb el director de l'Oficina Antifrau bé podria ser un gag de la popular sèrie britànica.

Quin ministre d'Interior es deixa enregistrar al seu despatx? El que hauria de ser un dels llocs més segurs del país s'ha convertit en un aparador amb saldos inclosos. Aquesta ja hauria de ser causa de dimissió o cessament immediata. Però aquí no dimiteix ningú. Ni el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, que, després de destapar-se-li les vergonyes de la seva tasca al davant de l'oficina, en comptes d'amagar-se ben lluny, va al Parlament, insinua que pot llençar merda contra tothom i crida a favor de la seva honorabilitat.

Home, algú que des del càrrec de perseguidor de la corrupció juga a voler enderrocar presidents amb dossiers que han acabat en res no sé si pot presumir de dignitat, rectitud, honradesa i seriositat. I posats a demanar dimissions, aquells que van col·locar un personatge com De Alfonso en un lloc tan delicat com el seu també podrien reflexionar, ni que sigui una miqueta, en el per què van acceptar.