Cartes

13.09.2016 | 00:00

Lògica i supralògica
del bé i el mal
Lluís Vilà. La Bisbal d'Empordà.
Et preguntes com pot ser que hi hagi gent amb l'impuls irrefrenable de fer el mal per sistema i que en aparença totes li ponguin, la lògica terrenal llueix per la seva absència; i, a l'altre pol, gent que sistemà?ticament fa el bé per instint no escapa a injustícies i correctius severs. No s'entén, o potser sí. Aquesta és una existència de rigor i incomprensió, tant la gent de bé com la gent de mal deuen ser jutjades per la minoria dels propis actes comesos i no pas per la majoria d'ells, la providència no jutja la norma general sinó l'excepcionalitat. Així doncs, un estafador patològic que de tant en tant fa alguna bona obra és recompensat amb una gran riquesa, mentre que una persona abnegada a la salvaguarda i protecció d'altres pot patir la pitjor desgràcia per haver comès algunes errades puntuals. Diríem que la divinitat observa els justos amb la lupa del perfeccionament i obvia els cràpules injustos perquè no tenen opció a la perfecció en aquest món. Allò que en aquest món aparenta ser un càstig per a la persona de bé pot ser la correcció que la traslladi a un estat d'elevació en un altre proper món, d'altra banda allò que té aparença de premi per a la persona de mal en aquest món pot suposar el descens al fang pantanós en el proper. La lògica que no es pot veure en aquest món deu ser la supralògica del proper.

11-S: Diada de Catalunya
Héctor Carrillo. girona.
Diumenge passat, 11 de setem?bre, vam celebrar la Diada de Catalunya, la nostra festa. La de tots? És evident que és una data molt important per a tots els catalans. Però, des de fa cinc anys, aquest esdeveniment té clarament una connotació política. I és que, últimament, la Diada és considerada com un reclam per a la constitució de la República Catalana. Tot això ha estat una estratègia clarament política. Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i altres (amb la seva coalició Junts pel Sí) han convertit aquesta festa, amb el suport de la Assemblea Nacional Catalana i "mnium Cultural (o a l'inrevés), en un acte per rebre el suport moral de la ciutadania per continuar trencant amb Espanya d'una manera tiràni?ca i sense respectar l'Estat de Dret.
Estic d'acord amb el dret a deci?dir, això que quedi clar. Trobo que la societat catalana ha d'exer?cir el seu dret democràtic de posar urnes perquè tot el poble català decideixi el seu encaix a Euro?pa i al món, ja sigui amb la continuïtat a l'Estat espanyol o com a Estat independent, a l'escocesa. Però, com una bona amiga sempre diu, encara que no estiguis d'acord amb les regles democràtiques existents, has de fer-les servir per aconseguir el teu objectiu, en aquest cas, un referèndum per escoltar si els catalans volen continuar formant part d'Espanya o no.
Una qüestió tan lògica i normal en un estat democràtic com seria posar urnes per saber l'opinió dels ciutadans, és el principal entrebanc per a la formació de govern. Molts fan al·lusió a la Constitució espanyola i al seu article número 1, on diu que «la soberanía nacional reside en el pueblo español [...]», on el Tribunal Constitucional s'ha posicionat en contra d'un referèndum català ja que, segons interpreten, serien tots els espanyols els que haurien de decidir sobre Catalunya. Però, veient el ma?pa electoral del 26-J, on a Catalunya hi guanyen les forces prore?ferèndum, hem de deixar clar que cal una reforma constitucional a fons. No pot ser que 7 milions de persones no puguin decidir el seu futur, no pot ser que ho facin partits residuals a Catalunya.
Per això, espero que el Partit Socialista torni a trobar els seus valors democràtics i permeti fer un referèndum. Si el problema és l'article 1 de la Constitució cap proble?ma, es pot canviar, igual que van canviar el 135 o el 13.2 el 2011 i el 1992, respectivament. No s'ha de tenir por, si els polítics espa?nyols tenen la solució perquè Ca?talunya estigui còmode amb Es?panya, que la donin, i que permetin el referèndum. Estic segur que si ho fan bé, el resultat de l'hipotètic referèndum sorprendria més d'una persona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema