Segur que algun cop, en algun restaurant italià, us haureu trobat aquesta recepta, no apta per a ments tancades i puritanes. Ni, segurament per a la senyora Madrenas, de l'Ajuntament de Girona, que censuraria la recepta per «masclista», com ho ha fet amb un cartell -ben innocent- del circ Raluy.

Certament, els espaguetis «alla puttanesca» -que podríem batejar «a la putanera», o «a la putanyera» en el nostrat idioma (així els ha publicat un servidor en una enciclopèdia en tres volums sobre La cuina mediterrània)-, és un nom ben expressiu per a un plat de pasta, que es diu originari de l'illa d'Ischia, però que ara és molt popular a tota la Campània i a Roma. Alfons V de Catalunya i Aragó va arribar a Ischia el 1423, per invitació de Michele Cossa, un ciutadà de l'illa i IV senyor de Procida. Va ocupar el castell, el va modificar i es va quedar allà (des de llavors se l'anomena castell aragonès -si de cas català-), esperant per conquerir Nàpols.

S'expliquen diverses anècdotes sobre el seu nom, referit a les presses que tenien les professionals al·ludides, entre servei i servei, a preparar aquest plat fàcil i saborós i que, segons sembla, prepara per al feixuc treball de l'amor. Té, en efecte, una salsa fàcil de preparar, reconstituent i picant: anxoves, tàperes, tomàquet o tomàquet concentrat, all, bitxo. Són innombrables, per cert, els plats de la cuina italiana, del Piamont a Napòls, que fan servir com a base o aromatitzant les anxoves en sal -similars a les dites de l'Escala-, i de retruc les tàperes -un ingredient tan mallorquí com maltès, napolità o sicilià-.

És un plat, naturalment, que està «de puta mare», una expressió col·loquial que a vegades utilitzem, també, per indicar les qualitats positives d'un menjar.

Aquest ofici, altrament, és present a la cuina: els cubans, per exemple, anomenen el roig i coentíssim «ají cachucha» -un bitxo rodó i petitó- d'on vindria el mot gironí «cirereta», o el mallorquí pebre de cirereta amb el sobrenom d'«ajicito de la puta de tu madre», que té una imponderable mala llet palatal. Els napolitans l'anomenen bacio di Satana (petó de Satanàs), i no s'equivoquen! I així com les putes poden ser putanyeres, hi ha restauradors, que potser amb dubtós gust anomenen «punyetetes» el pica-pica que ens ofereixen.

Els turcs, potser més elegants -i aficionats a posar bells i poètics noms a alguns dels seus il·lustre plats- anomenen «mitges de dama» una mena de köftes o mandonguilles. Més explícits, la gent d'Esponellà, al Pla de l'Estany -poble famós pel seu Ball del Tortell- anomenen amb el bonic nom de «sabatetes de puta», una mena de fesolet que es veu afortunat amb altres noms tan expressius com «fesolet de l'ull negre», «guixó» (Menorca) o «escurçatites», i que entre les àvies de la Garrotxa té fama d'afrodisíac. La tita, és clar, es fa servir per guixar. Tot es relaciona!