«Señor, Señor, qué crus»

02.01.2017 | 10:34

Fa un parell d´anys, denunciàvem un dels privilegis que té l´Església espanyola pel que fa a la propietat de béns immobles d´ús públic. Parlàvem de la mesquita de Còrdova que, des del 2006, era del bisbat cordovès, que l´havia inscrita al Registre de la Propietat amb un cost de 30 €. I això, perquè Aznar va fer un canvi a la Llei Hipotecària franquista que permetia aquesta inscripció –si no hi havia propietari registral-, sense més prova que la paraula del bisbe. No calia res més. Va tenir el «detall», però, d´explicar que Ferran III el Sant, en ocupar la ciutat el 1236, la va donar verbalment a l´Església. Pel que es veu, el bisbe hi devia ser, perquè no hi ha cap document que acrediti el regal. Doncs, gràcies a aquesta reforma aznaro-franquista, l´Església ha espoliat uns 4.500 edificis històrics, públics, a tot Espanya, d´alguns dels quals treu sucoses plusvàlues. Per exemple: de la mesquita de Còrdova, on recull més de 8 milions d´euros anuals, lliures de càrrega. I més privilegis: no cal fer públic el canvi de propietari, i així, passat el termini de dos anys, ja no hi cap recurs. Val a dir que la reforma d´Aznar la va acceptar Zapatero, i va ser retocada per Rajoy (ves per on!) el 2015, degut a les protestes provocades. I no parlem de minúscules ermites sinó de catedrals com la de Palma de Mallorca, Màlaga, la «Seo» de Saragossa o Jaca...

Sortosament, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat una sentència que dubta del rigor jurídic d´aquestes immatriculacions, destacant que aquest «dret» va ser reconegut a l´Església Catòlica per «la legislació interna sense cap justificació aparent».
Com deia El Papus, «Señor, Señor, qué crus!»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema