Va semblant peremptori que Cristina de Borbó renunciï als seus drets dinàstics després de la sentència del cas Nóos. Sort que a Espanya tenim una institució amb molt més arrelament encara que la monarquia, i per descomptat més assentada que la democràcia: el masclisme. Sense ell, present en l'esperit i en el text de la Constitució en vigor, l'esposa d'Iñaki Urdangarin no seria la sisena en la línia de successió al tron d'Espanya sinó la quarta. Qui sap si, després de l'abdicació del seu pare pels seus viatges de caça a l'Àfrica i consegüents entrebancs, la segona germana hauria passat per davant de la primogènita per motius de capacitat, i dels seus fills menors d'edat. I ara tindríem una reina a l'espera de saber si el seu consort ingressa a la presó més aviat o més tard per complir els sis anys i tres mesos per prevaricació, frau a l'Administració, tràfic d'influències i delictes contra la Hisenda pública. Per sort, la preeminència de l'home sobre la dona que regeix en aquest país en ple segle XXI allunya el perill d'una cap de l'Estat anant a visitar el seu marit a la presó entre sanció i sanció d'una llei, després d'un sopar de gala amb Donald Trump o després d'una jura de bandera. Aquest escàndol nacional de part de la família reial enriquint-se de manera corrupta queda reduït a un cas de cunyadisme que el mateix Felip VI es va encarregar de tallar amb una energia, una contundència i una duresa que tant de bo s'hagués encomanat a les jutgesses encarregades de dirimir la causa. No obstant això, resulta inquietant pensar en el futur com a pres comú del pare dels nombres set, vuit, nou i deu en l'ordre de successió al tron espanyol. Aquesta imatge no la neteja ni el mateix Pablo Motos amb una entrevista igual a la d'Isabel Pantoja en horari de màxima audiència.

El masclisme que ha lliurat a la monarquia de l'impacte directe de la corrupció subjau així mateix en la decisió de Nóos, signat per tres dones. Absolta la germana del Rei per ignorància de les maniobres d'Iñaki Urdangarin. Què sap una mestressa de casa? La primera infanta universitària, la primera que va tenir una feina. I que, un cop acabat el seu personal malson judicial, avalua diferents ofertes laborals molt sucoses en capitals europees properes a centres penitenciaris, assegura la revista Hola!. Una professional políglota que va representar Espanya en incomptables actes oficials, situada per naixement en un lloc privilegiat limítrof a la direcció de l'Estat. Signava el que li deien a l'empresa dels tripijocs, de la qual formava part principal, inclòs l'autolloguer del seu domicili al palauet de Pedralbes comprat per una milionada que no sap com va aconseguir. Donen per bo les magistrades de l'Audiència de Palma que mai va preguntar res, ni va sospitar que es feia servir el cognom Borbó per aconseguir favors. Que era una dona florero, com bé diu el jutge José Castro, un instructor valent entre cortesans.

Imagino que les jutgesses de Nóos, ocupades tant o més que l'exduquessa de Palma, deleguen en tercers o en un entramat societari el pagament de les seves factures d'electricitat, el menjador dels nens, l'impost de béns immobles. Suposo que signen paperassa sense llegir-la abans i per això donen per bona la defensa de Cristina. Jo no. Sempre sé el que dec i quantes lletres estan per arribar. Ciutadanes de segona, el sexe feble, senyores de. És més fàcil renunciar a la pròpia vàlua que al dret a heretar un regne.