No em fareu odiar Espanya
Joan Corney Vilà girona
Per més que us hi esforceu no aconseguireu fer-me odiar Espanya ni els espanyols. Em dirigeixo a un bon nombre de polítics, de periodistes, de tertulians i a totes aquelles persones que sembla que sí que m´odieu a mi perquè sóc català: perquè sóc català i defenso el meu dret a autoafirmar-me com a tal. Des de fa temps -com una gran majoria de catalans- em menysteniu i m´he sentit dir de tot: insolidari, totalitari, nazi..., i el que per a mi és també molt greu: que odio Espanya i que he atiat aquest odi en els meus fills i nets, cosa que -dieu- també es fa a les escoles. D´on ho traieu, això? Del fet que defensi la meva catalanitat? És que no puc defensar la meva identitat, la meva llengua, la meva llibertat i el meu benestar i alhora desitjar també el mateix per als altres pobles d´Espanya? No serà que -per utilitzar un refrany castellà- «Piensa el ladrón que todos son de su condición?»
Seguiré defensant pacíficament el meu dret a decidir, seguiré defensant que la nació catalana esdevingui un Estat independent. Però mai no em fareu odiar cap altra llengua ni cap altra nació i els seus ciutadans. Ja us podeu esgargamellar amb cridòries barroeres i insultants en mitjans audiovisuals, amb declaracions i columnes d´opinió malintencionades i plenes de falsedats, amb conspiracions antidemocràtiques i amb evidents presumptes pressions polítiques inqualificables a jutges i fiscals.
Si sembres vents reculls tempestats
ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONA
Quan vaig veure el posat de la fiscal en cap de Barcelona, la senyora Magaldi, i sense saber que posaria una denúncia, ja vaig pensar: aquesta dona busca brega. Fumant i amb una mirada que semblava que s´anés a menjar tothom qui la mirés, incitava a dir-n´hi alguna de fresca, com va passar. Feia bona la dita ja que si la busques la trobes. Crec que cal tenir en compte la seva actitud a l´hora de fer cas de la seva denúncia, altra cosa seria riure´s de la justícia talment feia ella amb la seva actitud.
Talment està passant amb el senyor Trump: actua abans d´analitzar i també sembra vents i després ha de rectificar. Com pot nomenar com a alt càrrec una persona que tenia al seu servei, una il·legal sense papers, i a la qual pel que sembla maltractava? Encara no ha après a pensar abans d´actuar i rep i rebrà moltes tempestes.
No es pot anar pel món pensant que ets el/la millor i actuar amb prepotència. Et pots trobar en situacions que fins i tot són ridícules com la de la senyora Magaldi o catastròfiques com les d´en Trump. I el que s´aconsegueix és posar-se en ridícul.
L´art fa pudor
Jordi Pausas parís
A l´assaig Tecnologia de la merda de Sergi Pàmies s´hi llegeix: «Fins fa relativament poc, per descriure una de les seqüeles de la corrupció política o mediàtica fèiem servir la metàfora del ventilador. (...) amb el temps, vam arribar a creure, gràcies a la influència del progrés del coneixement i a la responsabilitat de la cultura democràtica (institucions, mitjans de comunicació (...) que havíem après a discriminar quina mena d´excrements tòxics intentaven contaminar-nos i a protegir-nos-en. Però avui la tecnologia ha provocat una nova revolució que (...) permet accedir a instruments de contagi en l´opinió i la manipulació».
És per tot això que els mandarins del dirigisme cultural van decidir en un tres i no res publicitar i exalçar Piero Manzoni com un dels més significats artistes de la contemporaneïtat, pel fet que tingué l´escatològica ocurrència d´introduir 30 grams dels propis excrements en 90 llaunes titulades «Merda d´artista». No cal ni dir que tot seguit se les van disputar les més prestigioses col·leccions i museus d´art contemporani...
Tres idees per a la Cristina i l´Iñaki
Isabel Garcia Fornas arGelaguer
Srs. Iñaki i Cristina
Permetim que els tracti de tu, ja que el seu advocat afirma que tots som iguals davant la llei.
Com a mare, només us vull fer una pregunta: quan arribeu a casa, què expliqueu als vostres quatre fills?
Dono per cert que «l´home és bo per naturalesa» (Rosseau 1712-1778) i que totes les persones tenim ombres i llums.
Entenc, doncs, que en «l´embolic» que esteu potser mentiu a la justícia, a la resta del món i a vosaltres mateixos per justificar el que no és ètic ni just, però: mentiu també als vostres fills?
Sembla lògic pensar que com s´estimen els fills, tots els volem donar la millor versió de nosaltres mateixos, vosaltres també, no?
Vull creure que encara podeu sentir la pulsió interna de la consciència humana que demana recuperar la dignitat perduda...
Permeteu que us doni tres idees que us poden ajudar:
1. Retorneu el que heu robat al poble.
2. Demaneu perdó.
3. Arremangueu-vos i ajudeu els altres. Per exemple: viatgeu aquesta vegada a Lesbos (Grècia), traieu del Mediterrani persones, iguals que vosaltres, però que moren per poder sobreviure, ells que continuen amb la seva dignitat intacta potser us ajudaran a recuperar la vostra.
