Cartes

Benvolgut director,

Les dades publicades en el seu diari sobre el preu que cobren els ramaders no reflecteixen tota la realitat. És possible que els ramaders que serveixen els xais als grans distribuïdors cobrin els 3 euros en viu publicats, però la realitat de la distribució natural i professional a partir de les carnisseries està entre 7,40 i 8,20 euros/quilo canal a dia d´avui. Molts dels 500 punts de venda que integren les carnisseries del Gremi de carnissers i xarcuters artesans de les comarques gironines compren directament al ramader tancant unes condicions favorables per a les dues parts. Segons informa l´Irta, un tant per cent molt elevat del que entra al nostre país procedeix de xai d´importació i els nostres ramaders han d´exportar el seus animals perquè aquí només poden vendre´n una petita part. Això no té cap sentit!... La raça i el pes que estem acostumats els catalans és molt diferent de la raça i l´edat dels xais que venen de fora, i això ha estat un factor transcendent de la disminució en el consum d´aquesta carn.

La solució més raonable i sostenible ha de ser, segons el nostre punt de vista, ampliar el mercat a casa, buscant nous punts de venda en les carnisseries catalanes, és a dir, que la distribució sigui entre ramader-carnisser. Identificar la carn nostra de xai i de cabrit amb un etiquetatge correcte i diferenciat. I sobretot ampliar l´ajuda pública i també d´Unió de Pagesos i Ramaders a la innovació dels elaborats de la carn de xai i de cabrit a les carnisseries, potenciant noves maneres de vendre la carn del xai amb elaboracions tals com hamburgueses, mandonguilles, enfilalls, carn de xai a baixa temperatura, saltejada, cuinats de carns de xai, farcits...

La recuperació del consum de carn passa per trobar la confiança entre ramader i carnisser.

Teisa, una companyia al servei del públic sense sensibilitatjosep maria pla prats salt

Una de les raons que han fet que em decideixi fer aquesta reclamació ha sigut per la falta de dignitat que jo crec que té aquesta companyia en relació amb l´usuari.

És incomprensible com un dia com la diada de Sant Jordi només va circular un bus cada tres quarts d´hora en la línia de Salt a Girona.

Després de la llarga espera, el bus de la línia anava ple a vessar, no hi cabia ni una ­agulla, a més arribava tard i el conductor, per cert, amb molt mala educació, exigia que circulés la gent i s´afanyés perquè ell havia de marxar.

El més trist de tot això és que en les següents parades, com la de la Rodona, després de que el personal estigués tres quarts d´hora esperant, veia com passava de llarg i no s´aturava.

Senyors meus de la Teisa, us demano que això us ho feu mirar, si no podeu donar un servei com Déu mana i com ens mereixem els ususaris, deixeu la concessió a una altra empresa que sigui capaç de donar un servei com cal, això és intolerable, ja que això no és ­solament en un dia com Sant Jordi, sinó que sol passar ­també a les fires de Girona -no som xais ni ramats, som persones- i com a tals volem ser tractats.

Espero que l´Ajuntament de Salt prengui bona nota i assumeixi la seva responsabilitat, de què serveix que ens diguin que deixem el cotxe a casa i agafem el bus, si el servei és nefast. El que volem i exigim és una mica de sensibilitat per als ciutadans.