Cartes

04.05.2017 | 00:51

De places i poetes: Marquina
lleonard garcia solà girona
Demanem-nos quina acceptació tindria, avui, el fet d´haver d´honorar un personatge que, presumint de poeta i referint-se a Catalunya, digués coses com: «Pega el oído a estas aguas (es tracta de l´Ebre) Cataluña condesa; escúchalas; hazte la vencida, para hacerte libre en la verdad de la Historia, como el Conde, tu dueño... Limpíate de tártaros, mogoles, judíos polacos, checos, rusos, negroides atlánticos, sarna internacional que erosiona y denigra las junturas de tus dedos en tus largas manos románticas de dama de alta alcúrnia y bien nacida..» O bé, a tall d´elogi: «...tuyas la pluma de mi oficio, la voz de mi garganta, mi devoción, mi vida hasta la muerte: uno más a tus órdenes, Caudillo de España». Doncs es tracta de l´encara honorat poeta Marquina i la seva plaça a Girona. Comparteixo la proposta que va fer des d´aquest diari, fa uns anys, el Sr. Oriol Ponsatí-Murlà en el sentit de rebatejar l´indret amb el nom d´en Josep Claret i Rovira. Fou l´arquitecte que, davant la «innovació» bèl·lica dels bombardejos franquistes contra els civils, va dirigir la construcció del refugi al subsòl de la plaça. Contribuint, per tant, a la seguretat d´aquells dissortats ciutadans.


Viure dignament del seu treball
Pedro J. Piqueras Ibáñez GIRONA
Hem celebrat el Dia del Treball, els catòlics, a més, tenint com a model a Sant Josep Obrer.
El món del treball és, sens dubte, el que fa més humana la nostra societat. Aquest treball, fet amb les mans humanes partint de la intel·ligència, ha aconseguit que enmig de la natura s´assenyali el camí del progrés i de la cultura.
Recordo que Déu va concedir mans a altres espècies, però només a la mà de l´home, moguda per la intel·ligència, li va donar el caràcter d´eina. Tota la tècnica sobre la qual s´assenta la civilització és prolongació d´aquesta mà que Déu va atorgar a l´home. Avui celebrem el pare nutrici de Jesús, just i humil fuster de Nazaret, que va passar la vida no només amb la meditació i la pregària, sinó també, i especialment, en les fatigues de la seva artesania.
Josep és el símbol de la prudència, del silenci, de la generositat, de la dignitat i de l´aplicació en el treball; també ho és dels drets i dels deures respecte de la feina. Sant Josep va ser un autèntic treballador, obrer, en el ple sentit de la paraula, i l´únic home que va compartir amb el Fill de Déu la tasca de tots els dies durant anys.
Recordem avui tots els treballadors del nostre país i del món, demanant al cel que siguin instrument de pau, d´evangelització, de serena intel·ligència, de valor, de confiança en si mateixos, d´esperances de bé i de fervents voluntat, dignes i sense escapçadures en la germanor dels homes. Al mateix temps que esperem que tots els treballadors, obrers o autònoms, puguin viure dignament del seu treball.


Endavant, Catalunya
Francesc A. Picas la jonquera
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont i l´expresident, Artur Mas, aspiren a una Catalunya independent, a una Catalunya lliure de la tutela de l´Estat espanyol i de les penalitats del Tribunal Constitucional.
Si no és possible aconseguir aquests nobles ideals, els catalans continuarem defensant políticament la nostra cultura i llengua i la nostra economia, en un Estatut esquifit, seguint el lloable exemple d´Enric Prat de la Riba, del polític Francesc Cambó i de l´antiga Convergència Democràtica, com molt bé explica López de Lerma. I els catalans continuarem cantant: «Rosa d´Abril, Morena de la Serra, muntanya refulgent, ­il·lumineu la catalana terra, feu-nos un poble independent».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema