Cartes

13.05.2017 | 06:30

Millorar el transport públic
Màrius Viella La Bisbal d´Empordà
Tinc 81 anys, i des del mes de juny de l´any 1989 fins al mes de març de l´any 2000, que em vaig jubilar, vaig formar part de la plantilla de xofers de l´Empresa SARFA (Societat Anònima Ribot, Font, Artigas); normalment fent les línies regulars que s´iniciaven i acabaven a Palafrugell; amb el pas del temps he perdut el fil del desenvolupament de l´empresa, però no tinc cap dubte de la prosperitat i millora dels serveis, perquè sempre hi ha detalls per perfeccionar.
Però ara que s´inicia una nova etapa amb la inauguració de la nova estació d´auto­bu­sos a Girona, jo voldria des de la meva total ignorància administrativa, suggerir de nou una proposta que ja fa molt de temps vaig fer i se´m va contestar que es tindria en consideració, i no sé si ha eixit cap detall en benefici dels usuaris del transport públic per carretera; però sí que seria molt interessant per intentar reduir l´ús del cotxe particular en molts dels casos que hi viatja una sola persona; el suggeriment fa referència a la possibilitat que tots els serveis de transport de passatgers interurbans, procedents d´arreu, que tinguin per destí final la nova terminal d´autobusos de Girona, en arribar a l´entrada a la ciutat, s´integrin al servei ur­bà, distribuint els passatgers pels diferents llocs o destins de cadascun, tal com hauria de fer un cop arribes a la terminal. Podem posar com exemple un passatger que des de la Bisbal d´Empordà vol anar al carrer del Carme de Girona; si sap que el mateix autobús li farà el servei, de ben segur que no treurà el seu cotxe de l´aparcament, perquè se li donarà un servei eficient i sense problemes d´aparcar a Girona; un cop fet el circuit urbà, la terminal ha de ser el final del trajecte, permetent la recollida a les diferents parades urbanes, dels passatgers que des de la terminal vulguin tornar al seu punt de destí o d´origen.
Amb la freqüència de serveis, es podrien dissenyar diferents circuits urbans per facilitar l´estalvi de temps i despesa dels viatgers. No demano que aquest servei sigui gratuït, però sí que pot resultar econòmic.


El català un cop més al calaix
Nuri Garcia palamós
La setmana passada vàrem gaudir d´una casa rural amb els amics a l´Alt Empordà. Com que hi vàrem estar de «cine» la mestressa ens va proposar una bona crítica al TripAdvisor, i evidentment nosaltres molt complaguts li vàrem dir que sí de seguida.
Quina va ésser la meva sorpresa quan l´escrit en català que havia lliurat, per política d´empresa no me´l deixaven publicar! El meu subconscient ja m´ho deia, però jo no en vaig fer cas... Una política d´empresa que accepta 27 idiomes diferents i no accepta el català? El turc, el vietnamita, el serbi, entre d´altres... i sense cap falta de respecte envers ells, però el català no?
Doncs, apa, la meva publicació en alemany i bon vent!


Si són dos minuts!
Jeremies Mateo girona
Sé que tens pressa, sé que serà un moment, sé que no ho fas amb mala fe, sé que tens molts motius per fer-ho, si, sé que seran dos minuts com a molt... però si us plau, no paris o no aparquis a les places reservades per a persones amb mobilitat reduïda.
Jo no puc baixar del cotxe a fer de municipal i comprovar si tens o no la targeta, pressuposo que ets honest i que sí l´hauràs deixat (digue´m ingenu), així que el que faré és no tornar a provar d´aparcar allà i probablement aparcaré molt més lluny i creu-me que, per a mi, no serà cosa de dos minuts... i el que més emprenya, quan passi per davant de la plaça buida, després de l´esforç, comprovaré que els teus dos minuts m´han comportat a mi molt d´esforç o fins i tot no poder aparcar.
Recorda, no són privilegis... són drets!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema