Encara que per les expressions exaltades del conseller Rull sembli mentida, a Girona hi havia, des de fa anys, una estació d´autobusos. El que inauguraren l´altre dia fou la reposició subter­rània -així ho permet el soterrament de l´estació del TAV- d´unes instal·lacions que s´hagueren d´enderrocar. Tard i amb retard, com subratllà la regidora Veray. El paroxisme del conseller fou poc comparat amb el del president Puigdemont. Animat ves a saber per què, afirmà que havien escurat els calaixos de la Generalitat per poder pagar l´obra. Vuit milions d´euros. Una fotesa comparats amb els 32 que s´han estalviat rescindint el conveni amb Ryanair i enfonsant l´aeroport de Girona, amb els més de 270 en què van malvendre (en tots els sentits) l´aigua del Ter, amb els impostos que treuen cada any d´aquestes terres o amb els 70 milions que el seu president Jordi Pujol i família -per cert, recordem els «Això és una dona» convergents adreçats a Marta Ferrusola?-, i els que el seu partit, CDC, han - presumptament- xuclat de l´obra pública de la Generalitat amb les presumptes xarxes mafioses creades, com la del Palau i altres que ben segur haurien quedat a la llum del dia si ERC i la CUP no els haguessin sostingut al govern. Des dels tripartits amb Quim i Manel Nadal al capdavant de l´Obra Pública, a Girona demarcació no s´ha invertit en infraestructures, en cap dels desdoblaments que quedaren pendents. Solament alguna actuació de peó caminer. I el Trueta? Primer, l´hospital de Tarragona.

Curiós el diari de Joaquim Vidal i Perpiñà. La innòcua crítica de la regidora del PP el porta a una reflexió fantàstica: Madrid s´ha retardat més a l´N-II que Barcelona amb l´Estació d´Autobusos. Brillant manera de defensar la tasca feta per la Generalitat: Tu ets pitjor. Aquest és el problema. Que tots dos tenen Girona i les seves comarques com un lloc on treure´n i no posar-n´hi. Als de Madrid, Girona els sembla una província molt llunyana i petita. Per als de Barcelona, Girona és fantàstica: els prenen el pèl i encara els voten. Excepte el diari del Sr. Vidal que, tant abans com ara, viu endollat als pressupostos de la Generalitat.