Per al ministre Guindos, l'essencial en el conflicte dels treballadors d'Eulen és «la seguretat i la comoditat dels usuaris». Guindos no és ministre d'Interior, ni de Transport, tampoc de Turisme. Guindos és ministre d'Economia. Per què llavors es fica on no el demanen? Com a responsable dels números, el que l'hauria de preocupar és si els treballadors d'Eulen arriben a final de mes. O si Eulen corre perill de fer fallida per les seves reivindicacions. Però Eulen s'ha folrat amb l'externalització, o privatització, com vulguin dir-li. De fet, no fa altra cosa que augmentar els seus beneficis. I Aena ha guanyat més de mil milions d'euros, que és una fortuna. No sembla, doncs, que les empreses corrin cap perill. Els que sí que estan fets pols, amb salaris de fam, són els treballadors.
Guindos no té ni idea del que guanya un treballador d'Eulen o de qualsevol altre lloc. Guindos viu en les grans xifres, davant de les grans xifres, darrere de les grans xifres, al voltant de les grans xifres. Seria impensable que davant d'un conflicte com el que comentem es preguntés quant guanya un d'aquests homes o dones que vetllen per la nostra seguretat, quants fills tenen, què paguen de lloguer. S'imaginen Guindos informant sobre si aquests treballadors poden encendre la calefacció a l'hivern? No, en absolut, però no ens costa res imaginar-lo dinant amb el president d'Aena en un restaurant de 5 forquilles. Mireu com s'ho ha passat Dastis a l'Equador a costa del nostre IRPF.
Així que el que preocupa Guindos és «la seguretat i la comoditat dels usuaris». Quants crims es cometen en nom de la seguretat? Hi ha règims polítics que la prohibeixen sota la coartada de garantir-la, o que condemnen la llibertat amb l'excusa de protegir-la. El de Franco era expert en aquestes maniobres paradoxals que de vegades colaven. Però al que anàvem és al fet que Guindos ha tingut una oportunitat única per demostrar que, com a ministre d'Economia, era sensible als problemes salarials dels treballadors, i l'ha llençada a les escombraries col·locant-se sibil·linament al costat dels explotadors. Ens en fem càrrec. Després de tot ve d'on ve i va a on va.
