Les mentides i intoxicacions malintencionades de Madrid cada vegada tenen menys efecte. Diaris, ràdios i televisions es posen a empastifar la pròspera i civilitzada Catalunya. Tots l´uníson, com si els redactés un sol home. Aquests dies toca el rebre als Mossos d´Esquadra. Contra els herois del 17-A, sense pietat. Mentre a Catalunya la gent dels carrer els llança flors, a Madrid s´entesten a escupir-los en una operació absurda que, francament, només pot acabar amb el tret per la culata. Si jo fos mosso amb dubtes sobre el procés abraçaria la Catalunya que em llança flors i fugiria de l´Espanya del vell règim del 1978 que em menysprea i em difama. És evident que aquestes operacions mediàtiques tan barroeres només s´expliquen per la urgència de robar-nos el relat. El nostre relat. Que no és altre que el de la gent del carrer que diu i sent simplement el que veu cada dia. La gent que espontàniament llança flors als Mossos no pot més que sentir-se profundament decebuda davant aquest Madrid incapaç d´acceptar la realitat. Aquest Madrid arrogant, encallat en la defensa d´un poder que recorda més el feudalisme que l´Europa democràtica, i que creu ingènuament que podrà influir sobre els observadors internacionals amb les seves mentides. Però el relat de Madrid només el llegeix Madrid.
