Fa uns anys, es feien campanyes per tal que els automobilistes compressin automòbils amb motor dièsel, alimentats per gasoil. Els vehicles eren un xic més cars, però els arguments de venda eren que els cotxes -i furgonetes- tindrien una vida útil més llarga que els que portaven motors d'explosió i també que el preu d'aquell combustible era més baix que el de la gasolina, si no recordo malament.
Una munió de consumidors es van passar als cotxes dièsel a l'hora de canviar de vehicle o el van triar com a primera opció si es tractava del primer. Es va crear i desenvolupar una mena de consciència ecologista a favor d'aquest tipus de motors, diferents dels de compressió que utilitzen gasolina com a carburant. I la gent va assumir que el cotxe dièsel tot i ser més car i tenir menys acceleració i velocitat punta era una bona inversió personal i, a més, per la conservació del planeta Terra. Aquest entorn va evolucionar i es van treure al mercat els cotxes amb motor dièsel amb turbo, amb la qual cosa corrien més però, com a altra cara de la mateixa moneda, el consum de gasoil era més elevat. I els preus del gasoil anaven pujant any rere any.
Mentre això succeïa les mateixes empreses automobilístiques que van haver de fabricar i vendre molts cotxes amb motor dièsel havien tret al mercat automòbils de gasolina amb catalitzadors, per tal de reduir les emissions contaminants.
Després, amb el pas dels anys, algú va descobrir que els motors dièsel no eren aquella panacea que ens havien venut, i les autoritats europees van començar a endurir les seves «normes», segons les quals els motors nous dièsel s'havien de limitar a determinats nivells d'emissions. I vet aquí que, per no perdre vendes, els més alts directius d'alguns fabricants -el cas de Volkswagen és el més conegut, però no l'únic- van decidir manipular les dades que el software proporcionava. És clar: es jugaven les seves elevadíssimes retribucions fixes i els no menys elevats «bonus» de cada exercici si no podien seguir venent els mateixos volums d'unitats de cotxes dièsel.
Gairebé fruit de la casualitat i -si la memòria no em falla- com a resultat dels esforços d'un enginyer espanyol resident als Estats Units, es va descobrir i divulgar que Volkswagen i altres fabricants havien fet trampa amb els nivells d'emissions per fer veure que els seus cotxes es trobaven al si dels límits legals de residus i contaminació. I, arribat des de l'altra banda de l'Atlàntic, a Europa va esclatar l'afer dièsel.
Encara avui hi ha milers de cotxes sense corregir, entre altres raons perquè són molts milions, perquè no s'ha aprovat una política comuna a tots els estats de la Unió Europea, i perquè no hi ha una obligatorietat homogènia imposada als fabricants.
Recentment, diferents administracions públiques europees -municipals, sobretot, han tirat pel dret, sense cap homogeneïtzació també, per tal de prohibir en una data relativament propera la circulació de cotxes amb motors dièsel a les seves vies urbanes o periurbanes. A Stuttgart, seu de Mercedes, un jutge ha dictat una sentència que prohibirà circular els cotxes amb motor dièsel; a alguna ciutat de Suïssa, així com a l'àrea metropolitana de Barcelona, entre d'altres, han posat data a la prohibició de circular amb cotxes dièsel «antics», tot i que al seu dia eren promoguts com una opció ecològica, mentre ara fins i tot diuen que el dièsel és perillós per a la salut humana.
A Alemanya, el país on uns directius empresarials van decidir fer trampa, i en el qual l'afer ha estat i és millor tractat i combatut, el govern ha negociat un acord amb les empreses del país -grup Volkswagen, Daimler Benz, BMW i Opel- per tal de revisar uns 5,3 milions de motors diesel, mentre la Justícia segueix els processos iniciats amb anterioritat. Per una altra banda, Porsche també ha tingut problemes judicials amb un dels seus models.
