Dimecres i dijous vinent, la Universitat de Girona celebrarà unes noves eleccions a rector. Els candidats són Sergi Bonet, actual titular que va guanyar per una aclaparadora majoria fa quatre anys, i Joaquim Salvi, director de l´Escola Politècnica Superior els últims sis anys. Ambdós candidats tenen una llarga experiència en la gestió universitària. Bonet, abans de dirigir el rectorat aquests últims quatre anys, va ser secretari general de la UdG entre 1991 i 2001, en l´etapa de Josep Maria Nadal com a rector. I Salvi, a més de la seva experiència al capdavant de la Politècnica, va formar part com a vicerector de l´equip de govern del rector Joan Batlle, entre 2002 i 2005. Per tant, guanyi qui guanyi la setmana vinent, segur que la UdG quedarà en bones mans per afrontar els reptes dels pròxims anys. Seran els electors els que hauran de valorar els diferents programes que presenten els dos candidats. Cal esperar també que la participació electoral sigui tan elevada com fa quatre anys per legitimar molt més el vencedor.
El debat sobre el futur de la universitat és constant, i molt més en etapes de grans transformacions socials i tecnològiques com les que s´estan vivint actualment. Tindrem una universitat més digital? Es mantindrà el model clàssic d´un professor que transmet els seus coneixements als alumnes en una aula? Una altra cosa és què es pot canviar i avançar des d´una universitat com la de Girona quan et trobes encotillat en una estructura molt general i depens gairebé en exclusiva d´uns pressupostos públics que, a més, la crisi dels últims anys ha forçat a reduir. El debat sobre el finançament universitari, com el de tantes altres partides d´un Govern, és permanent. Espanya, com ja hem dit en alguna ocasió, manté un dels nivells de preus públics més elevats de la Unió Europea. I a Catalunya, més que a la resta de l´Estat. Amb el que costa un curs universitari a Catalunya, es poden estudiar tres anys a Galícia, amb la qual cosa queda desmuntat el principi de la igualtat d´oportunitats. Aquest és un tema cabdal en el desenvolupament de les universitats, però que escapa de les capacitats d´un rector, més enllà de demanar un millor finançament. Sí que tenen marge en temes més domèstics com un dels que va sortir en el debat de dijous passat: l´allotjament dels estudiants. Girona té una manca gairebé absoluta de residències universitàries. La majoria han de viure en pisos i l´encariment del lloguer és un problema afegit per a les famílies, que ja han de fer front a unes taxes prou elevades. La construcció de residències universitàries no ha sigut mai una prioritat per a la UdG i potser ha arribat el moment de plantejar-s´ho.
