DIARI DE SESSIONS

Votarem molts més que mai

03.12.2017 | 09:08

Votar en 19 dies
Realment, estem a tocar de les eleccions del 21 de desembre, a través de les quals quedarà definit el quadre polític català en un moment d´efervescència. En certa manera, el referèndum pactat que el govern de l´Estat es va negar a acordar es realitzarà d´aquí a 19 dies. Totes les enquestes apunten a uns nivells de participació molt alts, que poden arribar al 80% del cens o fins i tot superar-lo, per sobre del rècord històric de participació del 77% de les eleccions de 2015. Es plantegen tres escenaris possibles: una victòria per majoria absoluta de vots i escons del sobiranisme –que és l´objectiu de l´alta ambició que va fixar el president Puigdemont en una entrevista a l´ACN fa dues setmanes–, una victòria amb majoria absoluta d´escons, però no de vots del sobiranisme –que és com el Parlament ha impulsat el procés en aquesta legislatura finita–, o una derrota del bloc sobiranista que suposaria una victòria de la cooperativa dels tres partits que donen suport al 155, els blaus, els vermells i els taronges.

El president Artur Mas ha tingut algunes intervencions aquesta setmana en les quals ha deixat algunes coses clares amb vista a l´exercici d´interpretació dels resultats. Així, dijous va dir en una entrevista que el recompte vàlid és sobre els vots totals de cada bloc, que ens hi juguem la continuïtat del procés o deixar-lo aparcat per una legislatura. Dimarts, durant la cerimònia del Memorial Ramon Trias Fargas, va concloure el seu parlament amb la frase vista a la plaça Rue du Bac de París: «Sempre hem de saber els límits del possible. No per aturar-nos, sinó per intentar l´impossible en les millors condicions». Com a demòcrates, tots acceptarem els resultats i una lectura acurada d´aquests. Si el sobiranisme guanya per majoria absoluta de vots i escons, el Govern Central acceptarà el resultat? O subscriurà la bestiesa del president del Senat, Pedro Sanz, que advoca per una nova aplicació automàtica del 155 i, per tant, una nova intervenció de la Generalitat.

Alta participació
Hi havia un vell mantra que deia que als sobiranistes els convenia una participació baixa en les eleccions catalanes i que només aquest fet –participacions del voltant del 60%– permetria la seva victòria. Aquest perjudici s´ha desfet com un terròs de sucre ara que amb una participació del 80% les opcions del bloc sobiranista es mantenen molt altes.

Violència
Han volgut treure punxa d´unes declaracions meves sobre la violència que l´Estat estava disposat a utilitzar després de la declaració del 27 d´octubre. Hi ha maneres i maneres d´explicar-ho. Amb adjectius i singlots o amb dades. A mi, una molta alta autoritat i el líder d´un partit d´esquerra alternativa espanyol em van traslladar que a més de l´aplicació de l´article 155 de la Constitució tot estava a punt per l´aplicació de l´article 116 per decretar l´estat d´excepció. Això suposa presència militar al carrer i mesures de restriccions dels drets fonamentals. Que ningú intenti treure importància a aquest escenari extrem. Simplement, tenim maneres difícils de rebre els missatges i d´explicar-los a l´opinió pública. I en les decisions preses es va tenir en compte evitar l´activació de l´estat d´excepció. Sense singlots, ni discursos peronistes.

Mentrestant
Mentre el moment polític català domina l'actualitat informativa i les hores de debat parlamentari, en un jutjat, el 32 de Madrid, la jutgessa Rosa María Freire ordenava l'obertura de judici oral contra el PP per la destrucció dels discs durs dels ordinadors del que va ser-ne el tresorer Luis Bárcenas, més conegut com Luis el Fuerte o Luis el Cabrón. Per primera vegada un partit polític a Espanya s'asseurà, sencer, com a persona jurídica, davant d'un tribunal per explicar la destrucció de proves.

Mentrestant, el passat dimecres, el poder judicial va decidir apartar dos jutges de la instrucció del cas Gurtel de presumpte finançament irregular del PP que curiosament són els jutges que es van mostrar favorables a la declaració a la sala de l'Audiència Nacional del president del Govern. En un debat parlamentari d'encara no fa un mes, la vicepresidenta del Govern va dir que això eren responsabilitats polítiques de quelcom ocorregut durant set anys i que el seu partit havia passat diverses vegades per les urnes i havia estat votat i que per tant no tenia responsabilitat política. Aquesta interpretació és com una patent de cors per anar removent les peces de l'Estat a pròpia conveniència. De fet, l'agenda del govern del PP i el manteniment en una precarietat parlamentària com l'actual és precisament aquesta: «Remoure les peces incòmodes dels judicis que estan per arribar».

La cara més sectària
Dimarts, Pablo Iglesias ens va dir que no tenia cap interès a presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional sobre l'aplicació desbordant de l'article 155 pel que fa a la dissolució del Parlament i el Govern. Bàsicament perquè el contenciós català està sagnant les possibilitats electorals de Podem. Dijous, els Comuns van imposar la presentació del recurs i, a més, sense acceptar les firmes del Partit Democrata (Pdecat), ERC i PNB. L'argument esgrimit «mareja»: tant responsables de l'aplicacio de l'article 155 el govern de l'Estat –el botxí– com el govern català –la víctima. Amb aquesta equidistància els Comuns volen concórrer a les eleccions vinents. No sé qui els seguirà? Si segueixen així, algun dia diran que, és clar, amb una faldilla tan curta... passen coses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema