El separatisme continua la seva guerra contra Espanya i el món: el llenguatge, les maneres, les consignes... Però el relat, tan distant de la realitat -incapaços de superar el 47,5% dels vots, de trobar cap soci internacional o espanyol, de moure´s lliurEment-, sota el cofoisme i la provocació, amaga la der­rota. L´objectiu és resistir, mantenir posicions que permetin continuar parasitant els pressupostos públics i metabolitzar el fracàs acatant els designis que l´Estat i Europa imposen.

El xoc entre realitat i propaganda pot generar violència. Els sectors més fanàtics i abrandats -els CDR- poden provocar, seguint l´exemple del terrorisme feixista de baixa intensitat d´ETA, incidents violents, físics i verbals. Però aquest no és el perill principal. Ho són l´adanisme i la ignorància amb què operen i pensen.

Fins avui, qualsevol gironí, qualsevol català, quan necessita tractar amb l´Estat, quasi sempre opera amb el seu a­jun­tament o amb la Generalitat de Catalunya. Aquesta delegació de funcions pròpies s´han utilitzat per ignorar i ­me­nys­prear tant les institucions de l´Estat com les seves actuacions a Catalu­nya. La deslleialtat continuada dels governs convergents ha conduït a l´intent separatista culminat amb el previsible fracàs i ridícul. I ara què? Algú pensa que serà de franc? Arribaran els judicis i les sentències. Algú pensa que l´Estat no analitzarà com s´ha fabricat la desafecció? Els mitjans públics convertits en instruments d´agitació i propaganda; els Mossos, en guàrdia personal de convergents i ERC; l´escola, en instrument d´igno­ràn­cia dels valors i fonaments de la de­mo­cràcia. L´autogovern perilla. Perquè els separatistes l´han posat, i el continuen posant, en risc amb les seves potolades.

L´Estat els deixa esbravar com poltres jovencells i nerviosos, però arribaran les inhabilitacions, les condemnes, el desencís, la frustració i, al final, les retallades d´autogovern. Per salvar-lo i, en el futur, aprofundir-lo, els piròmans no poden ser ni bombers ni rehabilitadors. Cal reconstruir el catalanisme dels ciutadans de Catalunya, gresol d´orígens, llengües i creences, lleial amb el projecte europeu i amb els pobles de l´Estat en què vivim, compromès amb l´autogovern de Cata­lu­nya, la regeneració i reforma d´Espanya i la construcció. d´Europa.