La cantant i compositora mallorquina Maria del Mar Bonet és una de les Grans Dames de la nostra cançó i una de les millors d'Europa.
Dissabte passat va oferir un concert al Teatre Municipal de Girona amb motiu de la presentació del seu nou espectacle, Què volen aquesta gent. Mentre actuava, pensàvem: D'on deu treure l'energia per no perdre la capacitat d'emocionar, de crear, somniar, fer-se estimar... després de 50 anys d'escenaris?
Nosaltres mateixos responguérem la pregunta. Per un costat, per les cançons, que són d'una enorme qualitat, i per l'altre, la veu -càlida, transparent, amb ànima de mar...-. També, pel compromís coratjós i irrenunciable amb moltes causes nobles existents i, sobretot, perquè sap transmetre al públic la passió que sent, que és enorme, pel que fa.
Un dels poemes que sempre sol cantar en els seus concerts, La Balanguera, de Joan Alcover, conté aquells versos que diuen: «Sap que la soca més s'enfila/ com més endins pot arrelar». Doncs bé, això mateix ens porta a dir que la seva obra és plenament moderna perquè reposa en la tradició... I, al mateix temps, perquè s'enriqueix constantment gràcies a la capacitat que té per treballar amb músics d'estils, orígens, procedències, registres i tradicions musicals diversos, la qual cosa ha suposat per a ella un ensenyament de vida molt important com a persona i com artista. El disc Ultramar, enregistrat aquests últims mesos amb músics cubans, és, en aquest sentit, un exemple ben clar.
La seva obra ha demostrat, de manera incontestable, que en català es pot cantar de tot i a tot arreu, que hem de veure el país en tota la seva amplitud i riquesa i que el nivell de la nostra literatura popular i culta és extraordinari.
Un dels goigs més grans de la seva carrera és que la seva música hagi pogut acollir i donar a conèixer més els versos d'alguns dels nostres millors poetes: Joan Alcover, Blai Bonet, Miquel Costa i Llobera, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Ramon Llull, Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Maria Antònia Salvà, Anselm Turmeda, Jacint Verdaguer, Joan Vergés...
La celebració de 50 anys d'escenaris no suposa per a ella un punt i final a la seva carrera sinó tot el contrari: una font d'energia. Maria del Mar: Gràcies per les teves cançons, portadores de bellesa i d'esperança, i gràcies per ajudar-nos a abraçar els somnis. Que per molts anys ens puguis continuar captivant i emocionant amb la teva música!
