Feliç coincidència

Ha estat una usurpació del poder. La Constitució ha esdevingut l´instrument per aconseguir el govern. El líder socialista ha perseguit arribar a La Moncloa a qualsevol preu. És un frau de llei». Així va reaccionar el PP i Mariano Rajoy davant l´anunci de moció de censura que va provocar les ires de tota la bancada parlamentària popular. És curiós que un altre article de la Constitució, el 113, hagi estat el causant legal de la moció de censura, inapel·lable, que ha provocat la sortida del PP del govern. Alhora es produïa la presa de possessió del Govern català i l´aixecament del 155, que acabava amb sis mesos d´intervenció del Govern central. Aquesta feliç coincidència prové de transformar el protagonisme judicial en parlamentari, el de la pura política en estat pur, amb un moviment tan hàbil com inesperat per part del PSOE. Davant del tedi i el malestar social que han generat les repetides causes judicials de corrupció centrades en el PP, traduïda en l´exigència de conductes decents i honestes, el Parlament ha demostrat allò que suposa viure en democràcia: els qui tenen el poder s´enfronten a la possibilitat de ser-ne expulsats mitjançant uns procediments establerts. En aquest moment es visualitza que la política ens introdueix en un món en el qual cal respondre i passar comptes, que el poder no és absolut perquè és obligat revalidar i que la política no dona més que oportunitats a terminis.