La guerra de les piscines

És el que té anar creuant els dits mentre es mira el cel a veure si plou: que si no hi ha sort, al final s’ha d’anar a corre-cuita i a batzegades. La falta de planificació hídrica dels últims anys a Catalunya, amb els deures de la sequera de 2008 sense fer, ha fet que l’aigua sigui un dels temes estrella d’aquesta campanya, i els partits ja l’estan convertint en una arma llancívola. 

Per una banda, ERC intenta el joc dels equilibris amb les piscines privades aquest estiu: ara no, ara sí, però només si són refugis climàtics, passant la pilota de la gestió als ajuntaments. Comencen a ser conscients que la situació és greu i no té vistes de millorar de cara a l’estiu, però tampoc volen -ni poden- posar-se tot el sector turístic en contra, i menys a les portes d’unes eleccions. Els ajuntaments, per la seva banda, tenen raó d’estar empipats per la responsabilitat que se’ls traspassa, ja que hi ha massa interrogants oberts: com es decidirà quines piscines privades són refugis climàtics? Com es controlarà l’aforament? Qui tindrà prioritat? Qui es responsabilitzarà de la vigilància? Davant d’això, i sota la batuta del PSC, els consistoris de l’àrea metropolitana ja estan fent soroll contra la proposta.

I mentrestant, els partits segueixen plantejant només solucions a curt termini mentre miren de reüll el cel. 

Subscriu-te per seguir llegint