Blanes, Lloret i també Tossa han descobert aquests darrers temps els avantatges de treballar i organitzar activitats, projectes, etcètera plegats. Així hem vist com, pel que fa al teatre, Blanes i Lloret han pogut endegar una programació conjunta que repartirà uns quants espectacles entre les sales dels dos teatres municipals. I hem vist, també, com Tossa s'ajuntava amb les seves veïnes comarcals per promocionar els Carnavals d'enguany. De l'última notícia, en temes de col·laboracions, se'n feia ressò Diari de Girona fa dues setmanes: els descomptes que podran gaudir els esportistes forasters allotjats a Lloret, en el cas d'utilitzar les instal·lacions de la Ciutat Esportiva de Blanes i la possibilitat que els blanencs (tots els ciutadans o només els vinculats a clubs esportius?) tinguin alguna bonificació quan utilitzin la recent inaugurada piscina municipal de Lloret.

Tot i que la situació econòmica de les tres viles és prou diferent, els temps que corren no són els més propicis perquè cadascú faci la guerra pel seu compte. Això, però, no hauria de succeir només en temes culturals, lúdics i esportius, sinó que es podria i s'hauria d'ampliar a molts altres aspectes. Posant a l'abast de més gent alguns serveis, millorant-ne les prestacions i reduint-ne les despeses.

A vegades, però, sembla que les coses es facin a estropades. Que vagin sorgint i es vagin fent, segons la inspiració, les necessitats i/o les mancances dels uns o dels altres. En lloc de fer-les des de la reflexió i planificació. Des d'una reflexió i planificació conjunta que proporcioni una mirada més enllà de l'àmbit municipal. Una planificació-reflexió sobre tot aquest territori, que alguns anomenem Selva Marítima, en què es gestionen els interessos, les inquietuds i la vida comunitària de gairebé 100.000 ciutadans (en temporada baixa).

Potser representi un entrebanc per a tot plegat, però, el fet que en algun d'aquests municipis encara no hem estat capaços d'establir i consensuar un diag?nòstic sobre les causes de ?l'estancament d'aquests últims vuit o deu anys ni tampoc sobre les prioritats i les línies d'acció més adients per revertir-lo. Perquè ningú em pugui titllar de críptic: sí, m'estic referint a Blanes.