L'Audiència Provincial de Girona ha ratificat l'arxivament de la querella, dictat en dues ocasions pel jutjat d'instrucció de Blanes, per una denúncia presentada per dos agents de la policia de Tossa de Mar contra el cap de la policia, David Barranco, l'exregidor de Seguretat, Joan Antoni Hervías (CiU), l'exalcaldessa Imma Colom i el cap de recursos humans, Manel Gallego, per un presumpte delicte d'escolta o gravació il·legal i vulneració del dret a la intimitat.

El cas es remunta a l'estiu de 2010, quan els dos agents van ser sancionats per l'Ajuntament per malparlar de la llavors alcaldessa Imma Colom (CiU) i del cap de la policia. El consistori es va basar, entre altres proves, en gravacions de les càmeres de seguretat que el mes de maig del mateix any havien instal·lat en aquesta comissaria.

El jutjat d'instrucció, en un primer acte del mes d'octubre de 2012, arxiva el cas perquè no està justificat la "perpetració del delicte" penal però deixava oberta la possibilitat de reobrir el cas amb nous indicis de delictes o proves.

Així, els querellants van demanar la reobertura i demanaven la presència de nous testimonis i imputacions. En un nou acte del mes d'octubre de 2013, el jutjat torna a arxivar el cas. Els querellants havien justificat la denúncia perquè en les gravacions es van prendre imatges i so i que, com a conseqüència, es van sancionar els agents. Consideraven que eren il·legals i que no es podien haver utilitzat com a prova dels expedients sancionadors i que incomplia la protecció de dades i que les gravacions es van fer abans d'aprovar-se la seva instal·lació per part del ple i publicació al BOP.

Posteriorment, consideraven que els fets eren constitutius d'un delicte de prevaricació de funcionaris públics. Primer es va denunciar l'Ajuntament, tot i que no se li podien exigir responsabilitats penals, segons el jutjat. Després es denunciava Colom i es demanava la seva imputació, que finalment no es va produir. Sí que es va imputar a Barranco i Hervías. El cap de recursos humans, Manel Gallego, va declarar com a testimoni.

El jutjat recorda que la legalitat de les càmeres és irrellevant quant a infracció penal però recorda que Protecció de Dades va sancionar l'Ajuntament el febrer de 2012 per dues infraccions greus i una lleu per no haver passat l'aprovació per ple i publicat al BOP, perquè captaven so i no van advertir ni informar sobre l'ús de càmeres i que es van utilitzar per un fi diferent del sol·licitat, entre altres.

Però era només una infracció administrativa i no penal. De fet, el jutjat considera que no es pretenia descobrir els secrets o vulnerar la intimitat de les persones ni que la intenció de la instal·lació de les càmeres fos aquesta. Afegeix que hi havia vuit càmeres de les quals només les de recepció són les que citen al cas i no només gravaven als policies, de manera que "tampoc es pot sostenir que van ser ubicades amb la intenció d'escoltar les converses dels mateixos". El jutjat tampoc veu delicte de prevaricació i fa un repàs a la cronologia, que va acabar amb la retirada dels expedients als dos agents l'any 2012.

Sobre els imputats Barranco i Hervías, no veu cap indici de comissió de delicte, tampoc veu rellevant el paper de l'exalcaldessa ni del cap de recursos humans i torna a arxivar les actuacions. Després, els querellants van presentar recurs davant l'Audiència que aquest abril ha ratificat l'arxiu.