Ser micoturista no té res a veure amb les mones, els micos, el zoo o les selves tropicals. Micoturista és la denominació que donen a Sòria a aquells que s'hi acosten per gaudir de l'exuberància micologia (de bolets) que ofereixen els seus boscos en temporades tan reeixides com la d'enguany. I, d'una manera més genèrica, més amplia, parlen de micoturisme per referir-se a les iniciatives i activitats que durant la tardor endeguen per atraure visitants. Jornades, exposicions, xerrades, concursos, mostres, degustacions gastronòmiques, etc., amb una forta implicació de la Diputació de Sòria, componen, almenys al nord de la província, un atractiu reguitzell de propostes per als qui decideixin fer-hi un viatget.
Els castellans (de Castella) han anat diluint la seva històrica micofòbia en descobrir que la riquesa boletaire dels seus boscos els podia proporcionar uns ingressos, potser no fonamentals en la seves economies domestiques, però sí complementaris.
Uns ingressos que no només els arriben a traves de l'hostaleria i els serveis. També a través de les diferents quotes que cal pagar per recol·lectar bolets. I de les multes que els vigilants (una feina que alleuja, temporalment, les llistes sorianes de l'atur) apliquen a aquells que no porten el carnet o infringeixen les normes de recol·lecció: limitació de la quantitat diària, prohibició de les bosses de plàstic, recol·lecció d'exemplars massa petits, etc.
A banda de les pirinenques i prepirinenques, si alguna comarca té a Catalunya una riquesa forestal i de retruc boletaire remarcable, és la nostra estimada Selva. Aquest any la florada d'ous de reig i ciurenys de les quals hem pogut gaudir durant l'octubre, ha estat excepcional. I la tradicional benignitat del clima, fa pensar que amb un parell de pluges ben caigudes la temporada es pot allargar com altres anys fins a Nadal.
Per què, doncs, no promocionar també la nostra comarca com a destinació micoturística? Una promoció seriosa, amb implicació civil i institucional que a banda d'atraure visitants als boscos, hotels i restaurants de la comarca vetllés pel respecte de les zones boscoses i d'una bona praxis dels boletaires que ens visitessin. Una promoció que ara s'exerceix només a través d'iniciatives municipals puntuals i concretes, però que, vull pensar, si s'exercís transversalment podria posicionar també la nostra comarca com a destinació micològica amb reclams tant suggerents com: Vine a la Selva; els millors bolets de la terra!
