Giovanna Valls, germana del primer ministre de França, Manuel Valls, va presentar ahir a Casa Saladrigas de Blanes el llibre Aferrada a la vida. Diari d'un renaixement on, sense embuts, relata l'infern que va travessar durant tots els anys en què va estar enganxada a les drogues. Ho fa a través de les cartes que escrivia i rebia, i del seu diari durant el llarg període de recuperació que va inicar el 2004.

Nascuda en un ambient intel·lectual entre París i Barcelona, Giovanna Valls (París, 1963) és filla del reconegut pintor Xavier Valls (Barcelona, 1923-2006) i germana del primer ministre francès.

La vinculació dels Valls amb Blanes ve a través del pintor Rafael Bataller (Blanes, 1920-2013) i la seva esposa, l'artista filipina Rosario de Oteiza. Els Bataller, amb residència a París, eren habituals als sopars de Nadal celebrats a can Valls i van iniciar la seva amistat als anys 50, quan París acollia una gran colònia d'artistes catalans. Els dos pintors van mantenir un viu contacte a París, des de Formentera o Blanes, i a Barcelona, on alternaven la seva estança. L'amistat va continuar a través dels fills, la Giovanna i en Manuel.

Ahir, Giovanna Valls va tornar a Blanes, on es va retrobar amb amics i lectors que han fet del seu llibre un èxit de vendes. La presentació va anar a càrrec de l'historiador blanenc Aitor Roger, amic personal de Bataller. L'acte es va completar amb l'actuació del Cor de Cambra Sota Palau que va interpretar diverses peces en francès.

Al llibre, Giovanna detalla que "amb 20 anys em vaig adonar que la droga em controlava. Te'n tornes esclau" i que "el 2004, quan surto per cinquena vegada de la presó, m'adono que no puc més i que tota sola no me'n sortiré. Estic esgotada físicament i moralment, cansada de la vida que porto, d'un ritme que veig que qualsevol dia, o per una sobredosi o per les malalties, em farà acabar en un hospital o en un precipici. Se m'encén una llum i demano ajuda a les úniques persones que et poden ajudar quan ets en aquest pou: els teus pares, la teva família", relata.

La lectura transcorre per la seva recuperació, des de la selva amazònica i fins a Barcelona, per "renéixer" amb els seus. Ja fa anys que es troba bé i "aferrada a al vida" però amb el llibre recorda la lluita i dóna esperança als que tenen algú en iguals circumstàncies.