Diàriament rebem nombroses trucades i centenars de correus electrònics en els quals aquesta o aquella empresa tecnològica ens informa de les seves més recents novetats. No són pocs els emprenedors que contacten buscant aquest sospir d’atenció informativa que pot suposar un punt d’inflexió en el seu projecte. Però desafortunadament, el normal és que la innovació sigui inexistent. Per sort per a nosaltres, no sempre és així.
Quan vam rebre la trucada que ens parlava d’unes ulleres que permetien a les persones cegues valer-se per si mateixes, la cara d’un servidor va ser d’estupor. Des del principi ens van deixar clar que el dispositiu inventat per l’empresa espanyola Eyesinth no permetia als cecs veure, però sí manejar-se amb soltesa en qualsevol entorn sense necessitat d’un gos pigall. I la veritat és que ens va faltar temps per agafar un avió i anar a comprovar-ho per nosaltres mateixos.
Bàsicament -encara que aquestes ulleres intel·ligents no tenen res de bàsiques- aquest dispositiu el que fa és escanejar tot l’entorn en 3D i en temps real, convertint tota aquesta informació espacial en impulsos sonors que es transmeten a través del nervi coclear. D’aquesta forma, una persona cega pot identificar no solament els objectes i els espais, sinó també formes i grandàries.
Les ulleres, les càmeres de les quals tenen un rang de visió similar al de l’ull humà, van connectades a una petita petaca que conté la bateria i el processador que analitza la informació de les ulleres per processar-la i convertir-la en sons.
Segons Antonio Quesada, CEO d’Eyesinth, aquest so és «similar al rumor del mar. És un so abstracte. No vam voler utilitzar paraules en cap idioma per no tenir problemes de localització per l’idioma», i insisteix en el que anomena el seu «mantra»: «Aquestes ulleres no proporcionen visió ni guareixen malalties. Hem creat una eina molt potent que augmenta el rang espacial de les persones cegues».
Però, com pot un so transmetre la informació d’un objecte que es té davant? Fàcil: el so canvia la seva intensitat en funció de l’objecte que es té davant.
Aquest nou llenguatge audiovisual requereix un aprenentatge, però tal com vaig comprovar per mi mateix, en la primera sessió ja ets capaç de «veure» amb l’oïda un objecte sobre una taula. A més, el fet d’haver d’aprendre fa que els assoliments que es van aconseguint serveixin al seu torn de motivació per als usuaris.
Amb el temps i la pràctica, aquest aprenentatge et porta fins i tot a diferenciar elements en una taula o fins i tot al carrer, ja que el sistema és configurable de manera que tant pot modificar-se per identificar grans volums al carrer com per fer el propi amb petits objectes en una habitació. Tal com ens va explicar Pablo Cantero, l’emprovador principal d’aquestes increïbles ulleres, «he realitzat proves reals al carrer, distingint cotxes, arbres, i fins i tot esquivant vehicles en moviment i sortejant persones en un passeig. Sempre amb l’ajuda del bastó, però detectant aquests obstacles a més distància del que és el rang del bastó. Aquestes ulleres em permeten detectar els obstacles a sis metres de distància».
Estudi mèdic
Però el projecte Eyesinth va molt més enllà de les mateixes ulleres gràcies a un estudi neurològic que estan realitzant. En primer lloc prenen ressonàncies d’usuaris que mai han usat el sistema. Després de sotmetre’ls a un entrenament amb les ulleres intel·ligents se’ls torna a prendre una imatge del cervell per veure quantes connexions noves s’han fet entre les zones auditives i el còrtex visual del cervell. Segons Quesada, «malgrat no tenir encara els estudis finals, els resultats previs i ja publicats mostren que sí que hi ha un creixement entre les connexions de les zones auditives i el còrtex visual».
El gran avanç per a la qualitat de vida de les persones cegues que suposen aquestes ulleres intel·ligents és encara impossible d’avaluar. Però del que no hi ha cap dubte és que hi haurà un abans i un després en la vida de milers de persones cegues gràcies a aquest invent made in Spain.
