Jaume Sastre, veí de Roses de 60 anys, és una persona coneguda a la població, no només perquè és on ha nascut i residit, sinó pels diversos incidents que ha protagonitzat al llarg de la seva vida, que en moltes ocasions l'han portat als jutjats. Des de feia setmanes havia sotmès l'alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, i la resta de regidors a una intensa pressió reclamant un lloc de treball, però les seves particulars batalles per reivindicar justícia no són noves.

Una de les seves accions més sonades va ser iniciar l'anomenada "guerra de les funeràries" a Figueres, un enfrontament que fins i tot va generar denúncies per presumptes inhumacions il·legals de cadàvers.

Sastre havia estat gerent del Tanatori Alt Empordà. En aquella època, aquesta empresa i Funenària Empordà van mantenir durs enfrontaments en denunciar un treballador que l'Hospital de Figueres feia tractes de favor al Tanatori Alt Empordà. Ambdues funeràries havien tingut litigis anteriors per qüestions similars, però aquest cop Sastre va considerar que les irregularitats denunciades per Funerària Empordanesa eren certes i va demanar explicacions al seu cap. Fins i tot va acusar el gerent de l'Hospital de l'època, Santiago Cardona, d'amagar documents i proves i al llavors alcalde de Figueres i president de la Fundació de l'Hospital, Joan Armangué, de tenir-ne coneixement. El problema sorgia perquè les famílies escullen les funeràries, però en els casos en què hi havia intervenció judicial, s'establia un torn entre les dues empreses. Les suposades irregularitats consistien a beneficiar una de les empreses quan li corresponia el seu torn fent passar morts naturals com a morts judicials. Finalment, Sastre va acabar als jutjats amb els seus exsocis i va acabar treballant per a la Funerària Empordanesa. Una de les seves primeres mesures va ser regalar vals per a corones de flors.

Més endavant, va treballar com a administrador de la Fundació d'Adjuda al Discapacitat-Roses Serveis per a Discapacitats, Fadir, que també el va acomiadar per una pèrdua de confiança per part dels responsables de l'entitat.

Sastre, amb el seu habitual tarannà, no va acceptar la decisió i, de forma prèvia a una batalla judicial, es va dedicar a repartir fullets per la població amb crítiques als responsables de la fundació. Més endavant va començar a assegurar que l'alcaldessa li havia promès una feina per compensar-lo per aquesta situació, fet que Casamitjana i la resta de membres del govern neguen.

Sastre, però, es va disposar a pressionar tant com pogués per obtenir el que reclamava. Va repartir fullets pel poble, va escriure cartes a mitjans locals i n'enviava regularment als regidors, a qui els advertia que serien corresponsables. En els seus escrits, reclamava un lloc de vigilant a la Ciutadella tal com, suposadament, li haurien promès. "Les seves promeses electorals, senyora Casamitjana, acords i signatures s'han convertit en perilloses armes de les quals tot ciutadà ha de protegir-se, afrontar i combatre, fins i tot, entre els seus propis regidors", deia. Al febrer va començar a amenaçar d'anar a la vaga, una protesta que ha estat fent les dues darreres setmanes, assegut la major part del dia davant l'Ajuntament. En ocasions anava al bar on ahir es va produir l'agressió, però segons els treballadors mai va tenir cap actitud fora del normal, era educat i no se'l veia begut.

Tanmateix, els polítics no han estat sempre un problema per a Sastre, que fins i tot s'havia presentat en unes eleccions locals amb un grup independent.