Lloret de Mar ja respira tranquil. El conseller d'interior, Felip Puig, i l'alcalde de la localitat, Romà Codina, han llançat el mateix missatge: qui la fa, la paga. És a dir, Lloret respira tan tranquil com l'any 2003, quan va haver-hi una batussa entre la policia i un centenar de joves, i com l'any següent, quan més de 200 persones es van barallar amb la policia. En aquelles ocasions també va haver-hi mà dura, tan dura que es van detenir sis joves l'any 2003 i quinze l'any 2004. Els detinguts el 2003 acaben de ser absolts perquè els policies ja no recordaven res dels fets, i l'únic que va acabar anant a judici pels fets de 2004 va resultar absolt per falta de proves. Qui la fa la paga? Potser el que pensen els turistes és que qui paga mana, vistos els resultats.
Els aldarulls al carrer no són una activitat que a Lloret es pugui qualificar de novetat. Qui això signa va viure en directe una batalla campal entre seguidors del Bayern Munich i del Manchester United arran de la final de Champions de ?l'any 1999, que es celebrava a l'estadi del Barça. Centenars d'anglesos i alemanys hostatjats aquells dies a Lloret, des d'una banda i una altra de la riera que aleshores encara existia es llançaven de tot -pedres, ampolles de vidre, cadires, etc.- davant la mirada impotent de la policia local i del propi alcalde. Ja aleshores es van qualificar els fets de vergonyosos i es va instar a prendre mesures perquè no es repetissin.
Però va arribar un nou segle, fins i tot un nou mil·leni, i res no va canviar. L'agost de 2003 un centenar de turistes italians i holandesos es va enfrontar a la policia a l'avinguda Just Marlès. Els agents van haver de dur a terme dues càrregues per dissoldre el grup, que va cremar un contenidor i una pila de deixalles davant de l'ajuntament. Potser per mala memòria, els responsables municipals van qualificar els fets ? d'"insòlits", oblidant que quatre anys abans la baralla havia estat també de les que fan història. O tal vegada allò insòlit del nou altercat era que en aquesta ocasió no tenia res a veure amb afinitats futboleres. Joves turistes consultats per Diari de Girona reconeixien que a les nits de Lloret hi buscaven "sexe, alcohol i baralles", si bé afortunadament amb els agents de policia hi volien compartir només la tercera d'aquelles diversions. Sigui com sigui, Enric Dotras -aleshores i encara ara president dels hotelers lloretencs- afirmava que havia arribat el moment de "posar mà dura".
I així va ser, però la mà dura la van tornar a posar els turistes contra la policia. L'agost de 2004, també un 11 d'agost, dos centenars de persones es van barallar de nou contra agents policials, en un fet que ja ningú es va atrevir a qualificar d'"insòlit". En aquesta ocasió les forces que s'enfrontaven a la policia eren més cosmopolites, com ho demostra que entre els detinguts n'hi havia de fins a quatre nacionalitats diferents. La baralla va començar a l'interior d'una discoteca, però en ser-ne expulsats els seus protagonistes, van continuar-la a l'exterior i s'hi va anar integrant més gent fins que -dos es barallaven i el tercer va rebre- la batussa es va acabar dirigint contra els policies que havian acudit a posar-hi fi.
Igual que un any abans, les reaccions van ser fulminants: Ajuntament i empresaris hotelers proposaven expulsar sense contemplacions els turistes implicats en els fets. No només això, sinó que totes les forces polítiques de Lloret van censurar unànimement els fets, fins al punt que el llavors alcalde, Xavier Crespo, va declarar amb tota solemnitat que "tots estem units pel canvi que volem que es produeixi a la població". Crespo, a més, exigia contundència en les sancions, per la qual cosa l'Ajuntament es va personar com a acusació particular contra els detinguts. La delegada del Govern, Pia Bosch, es va sumar a la petició d'una "sanció exemplar".
Al final, dels 15 detinguts només un va acabar davant del jutge, i va resultar absolt per falta de proves. El mateix ha passat amb els detinguts pels fets de 2003.
També els col·laboradors
Felip Puig, va advertir al més d'un miler de turistes que arribava des d'ahir a Lloret que "qui la fa la paga", i va fer extensiva l'amenaça als que "facilitin o col·laborin amb aquestes actituds". Puig va defensar "l'esforç" que Lloret de Mar i d'altres poblacions turístiques estan fent amb la "reconversió" del tipus de turisme. El conseller aposta pel "de qualitat" i no pas pel turisme "de baix cost", i sembla que almenys en aquest sentit l'èxit l'acompanya: els vols de baix cost a l'aeroport de Girona cauen en picat.
