El 70% dels municipis gironins que superen els 5.000 habitants tenen més població estacional que empadronada, tal com constata l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) en un informe que posa de manifest que la càrrega real que suporten molts ajuntaments és superior a la que els pertoca en teoria. Aquest fenomen es produeix, sobretot, durant els mesos d'estiu i en àrees eminentment turístiques.
En aquesta línia, les mateixes dades situen localitats costaneres de Girona com Pals, Tossa de Mar, Castell-Platja d'Aro, Calonge, Torroella de Montgrí o l'Escala entre les més afectades de Catalunya per una població que hi resideix circumstancialment. En aquests casos es deu, sobretot, a estades de vacances i segones residències, generant una mitjana anual de població estacional que supera més d'un 40% el nombre de veïns inscrits al padró municipal.
Lloret de Mar també sobresurt en l'informe de l'Idescat pel fet de registrar una de les xifres absolutes de població estacional més elevades: 55.669, enfront de les 39.669 persones que hi estaven empadronades el 2010 -any al qual correspon l'estudi fet públic ahir.
Les estimacions de població estacional difoses per l'Institut d'Estadística de Catalunya mesuren les càrregues que suporta cada municipi, tenint en compte la mitjana de persones que hi viuen al llarg de l'any i elaborant un càlcul a partir del seu padró. Segons informa l'Idescat, la població estacional mostra la mobilitat de persones que viuen en un municipi o en un altre per diverses raons, ja sigui per estudiar, treballar, perquè hi tenen segones residències o s'hi instal·len durant les vacances.
Diferències a l'interior
L'anàlisi realitzada per aquest ens depenent de la Generalitat s'ha centrat en les poblacions majors de 5.000 habitants i en les capitals de comarca, que en el cas de les comarques gironines s'ha concretat en 35 municipis. En 24 d'aquests, -és a dir, en un 70,58%- la població estacional supera l'empadronada a l'Ajuntament. En els 10 restants passa just el contrari i, tal com era de preveure, coincideixen amb poblacions d'interior i amb algunes capitals de comarca com ara Banyoles, la Bisbal d'Empordà, Figueres, Olot i Santa Coloma de Farners.
Un cas particular és el de la ciutat de Girona, on la població estacional també supera l'empadronada igual que a la Costa Brava, però en aquest cas es deu al fet que funciona com a pol d'atracció de mobilitat laboral i d'estudis. Ara bé, a l'estiu -el tercer trimestre, d'acord amb la periodicitat establerta per l'Idescat- la situació canvia i, llavors, els residents empadronats de Girona i a la comarca del Gironès en conjunt superen els de pas.
La Garrotxa, la Cerdanya i el Ripollès s'emmarquen en l'àrea pirenaica amb població estacional superior a l'empadronada al llarg de tot l'any, una situació que a la costa també es produeix a l'Empordà i la Selva; totes aquestes, comarques amb un important component turístic i de segona residència.
