La crisi econòmica no ha posat fre a la immigració a les comarques gironines. Encara que al conjunt de Catalunya s'ha reduït el nombre d'estrangers, la demarcació de Girona compta amb uns 600 nous ciutadans immigrants. A Girona hi ha censades 760.722 persones, 3.912 més que l'any passat, la majoria de nouvinguts procedents de l'Estat espanyol.

El 21,34% de les persones empadronades a Girona l'1 de gener de 2012 eren de nacionalitat estrangera, ja que 162.341 dels 760.722 dels registrats al padró havien nascut a fora de l'Estat. El percentatge de ciutadans estran?gers supera la mitjana de Catalunya en 6 punts, ja que se situava en el 15,6%.

Aquestes són algunes de les dades de la primera explotació provisional dels padrons d'habitants que ha elaborat l'INE. L'avançament de les dades permet observar que el desplaçament de ciutadans espanyols cap a les comarques gironines segueix augmentant. El passat gener les comarques gironines es quedaven a pocs centeners d'arribar als 600.000 ciutadans d'origen espanyol.

A la demarcació gironina, el col·lectiu majoritari d'estrangers el formen les persones provinents de l'Àfrica, seguides dels vinguts d'arreu de la Unió Europea i d'Amèrica del Sud. Els ciutadans d'origen asiàtic superen per primera vegada els 10.000 empadronats.

En les dades que recull l'INE es pot comprovar que augmenta la presència de ciutadans d'estats europeus com França, Bulgària o Romania -amb més de 700 persones registrades- mentre disminueixen els provinents de Portugal -amb 300 persones menys-, Regne Unit, Alemanya o Holanda. Això ha provocat l'estancament dels ciutadans europeus en 50.000 habitants des de fa gairebé quatre anys.

Pel que fa als ciutadans procedents de l'Àfrica, continua sent el Marroc el país més representant a l'estadística. A més durant el 2011, es van registrar 600 ciutadans més procedents de poblacions marroquines. Per contra, el nombre de gambians és un dels pocs que disminueixn entre el col·lectiu aricà.

La nota més destacada, però, és el descens per tercer any consecutiu dels ciutadans amb origen a països d'Amèrica del Sud. El 2009 la xifra era de 27.275 ciutadans, mentre al gener de 2012 se'n comptabilitzaven poc més de 21.500. Equatorians i colombians són els principals grups que abandonen les comarques gironines. Pel que fa a l'Amèrica Central, els hondurenys, amb 600 persones, van ser un dels col·lectius que més va créixer a la demarcació de Girona.

Més asiàtics que mai

L'altra xifra rellevant en el registre de població és l'augment de ciutadans asiàtics. Xinesos -amb més de 200 ciutadans incorportats al registre-, pakuistanesos -amb 190 empadronats més- i els indis -amb 130 persones més- són els col·lectius que més creixen procedents dels països asiàtics.

La població empadronada a Catalunya l'1 de gener de 2012 és de 7.565.603 habitants, un 0,3% més que l'any 2011, amb un increment net de 25.985 persones, el més alt registrat d'entre totes les comunitats autònomes, segons les dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística.

Al conjunt de Catalunya, encara que creix el nombre de població censada, disminueix en 1.945 persones la població estrangera, que continua la tendència iniciada l'any passat, de manera que les persones immigrades que viuen a Catalunya se situen en 1.183.907 habitants. La població estrangera representa el 15,6 per cent de la població catalana total i decreix una dècima amb relació a l'any passat.

Per demarcacions catalanes, a Barcelona hi havia empadronades aquest any 5.549.224 persones, 20.125 més que el 2011, a Lleida hi havia 442.370 habitants, 62 veïns més, i a Tarragona 813.287, 1.886 més que l'1 de gener de 2011.