Quan va començar la rivalitat entre el Nàstic de Tarragona i la Unió Esportiva Llagostera-Costa Brava? És recent, però si fem cas el què ahir es va viure al Nou Estadi té poc a envejar a altres amb més història. Si territorialment les províncies de Tarragona i Girona no estan prou separades, el futbol i més concretament la promoció d'ascens a la Lliga Adelante de fa dues temporades va acabar d'allunyar-les sembla que definitivament.

Des de llavors a Tarragona esperaven el partit d'ahir, alguns fins i tot amb ànim de revenja, o almenys això havia semblat en els dies previs en el seu retrobament en el terreny de joc. Als voltants del camp, ja dues hores abans espectació i ambient hostil (sense incidents), amb escridassada inclosa a l'arribada de l'equip i els seguidors que van acompanyar-lo. També a la sortida d'Oriol Alsina per seguir l'escalfament dels seus jugadors, i encara més forta a cada intervenció de David Querol. El públic no va perdonar que el reusenc canviés la Costa Daurada per la Costa Brava, tan diferents com la imatge del Llagostera quan juga a casa o fora, on només ha sumat un punt de vint-i-un possibles fins ara.

Al vestidor ningú amaga que a domicili hi ha un problema, i que la reacció no es pot fer esperar més. Amb aquest escenari, i condicionat per les baixes, ahir el tècnic va fer un plantejament conservador i més preocupat per anul·lar el rival que de potenciar els propis punts forts, massa avantatge per un Nàstic extra motivat i que amb l'expulsió d'Alberto Escassi va gaudir d'un partit més plàcid del que s'esperava. El Llagostera té 13 punts. A aquest ritme els números per aconseguir la permanència no surten.