a completa la primera volta del campionat, i arribats a aquest punt és moment de posar nota a la primera part de la temporada, treure conclusions i analitzar en què cal millorar. Això tenint en compte la classificació s'ha de fer amb caràcter d'urgència. En general l'equip d'Oriol Alsina suspèn pràcticament en tot. Els gironins han estat 18 de les 21 jornades disputades en zona de descens. Per trobar les raons es pot retrocedir a l'inici d'una pretemporada més llarga del que és habitual i amb rivals de 'poca' exigència per un equip de la Lliga Adelante. Excepte el Girona, tots van ser de categories no professionals. També la planificació d'una plantilla sense homes amb un perfil clar de banda, mancança que el Llagostera ha acusat especialment amb rivals amb bon ordre defensiu.
Les lesions, l'altre gran obstacle. Moltes i repetides de jugadors cridats a ser protagonistes. Sense un onze tipus l'equip ha acusat els desajustos d'un plantejament que aposta, fins i tot en excés, pel joc directe, sobretot havent futbolistes amb qualitat per l'elaboració i el toc de pilota. En els últims partits s'intueix un canvi gràcies a un trivot que reforça el centre del camp. Tot i això el Llagostera continua sent la fragilitat d'una defensa que encaixa masses gols, molts a partir d'errades en la pressió. Igual d'important és la manca d'encert de cara a porteria. Amb 6 davanters el Llagostera no arriba al gol per partit. Finalment també les decisions arbitrals, que no han fet justícia amb l'equip. En positiu és inqüestionable l'esperit competitiu i capacitat de sacrifici dels jugadors, destacable el rendiment dels gironins a Palamós, la millora en les segones voltes i la 'calma' aparent amb la qual s'està gestionant la situació. El vestidor està convençut que se'n sortiran.
