Si encara hi ha algú que dubta de la incidència que té el futbol en la nostra societat, que visiti Llagostera. Sobretot aquests dies. És el tema 'estrella', i no tant per l'important partit d'ahir davant del Mirandés i les opcions de mantenir la categoria, com per la divisió d'opinions que ha provocat el frustrat intent de fusió amb el Palamós CF. En primer lloc s'ha de recordar que actualment la UE Llagostera-Costa Brava és una Societat Anònima Esportiva, per la qual cosa mirant-s'ho des d'un punt de vista empresarial, i sense entrar en els detalls econòmics què representava l'acord, era una acció més que comprensible i lògica. Una manera d'enfortir el club i expandir el negoci. Res a dir. El conflicte real és què dur a terme aquesta unió suposava la desaparició total del nom i l'escut de l'equip, incloent al futbol base. Un atac a la identitat d'un Llagostera que hagués quedat reduït a història. I les formes? Per sorpresa, a través dels diaris i amb la salvació en joc. Oberta la caixa dels trons, les explicacions improvisades i contradictòries a corre-cuita només van satisfer un entorn famèlic de noves oportunitats que esvaït el projecte es va esfumar sense deixar cap rastre. Alguns ni tan sols a les xarxes socials. Tot plegat, fa bona la dita "no diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat". N'hi havia prou sortint i explicant que només era una idea. La importància de la comunicació. Això hagués estalviat la resta. I ara què? El mal ja està fet, i encara que s'han fet passos per redreçar la situació, les coses ja no tornaran a ser com abans i només el temps dirà si aniran a millor o a pitjor. També cal preguntar-se què farà el poble. És evident que davant del risc de perdre el futbol ha reaccionat, almenys alçant la veu, però no n'hi ha prou. És moment de fer un pas endavant defensant i col·laborant perquè el club segueixi sent i estant a Llagostera. Ser partícip d'un fenomen com aquest també implica una responsabilitat, cadascú en el seu grau. La dels jugadors és aconseguir la salvació. La de l'Ajuntament, club, empreses, socis i seguidors treballar en una mateixa direcció per mantenir el que tant ha costat d'aconseguir. Al final, i més enllà dels èxits, tots necessitem sentir-nos valorats.