Estic molt agraït de saber parlar i escriure molt bé el castellà. Estic molt agraït als professors que feien asignatures en castellà i ens van fer estimar la literatura en aquesta llengua. Els que vivíem a casa i al carrer en català vam ser capaços, gràcies a l'escola i als mitjans de comunicació, de fer-nos nostre un dels grans idiomes universals, d'apreciar-lo i estimar-lo. Avui, els catalans tenim una fortuna extraordinària: el bilingüisme. No només coneixem i estimem el nostre català, sino que sóm capaços de conèixer molt bé l'idioma de Cervantes i García Márquez. Donar l'esquena al castellà ja no es només voler donar l'esquena a una part de la nostra història, sinó tancar els ulls davant la realitat del món en què vivim. Aquells que volen impedir que el castellà sigui un idioma reconegut a Catalunya l'únic que volen fer és posar obstacles al progrés i desenvolupament de les noves generacions. Pitjor encara: negar la història i convertir els idiomes en instruments polítics i odiables. Es posen al mateix nivell que Franco, que va fer tot el possible per impedir que el català s'ensenyés a Catalunya. Un exemple. Estic llegint la biografia de Felip II de l'historiador anglès Geoffrey Parker. Hi ha moltes cartes escrites originalment en català, on els súbdits del rei Carles V infomen a aquest del que passa en el seu imperi, on Palamós era un dels ports més importants d'estada. També es parla de Joan de Trastamara i mai de Juan. Aquells que van voler eliminar el català de la realitar espanyola van cometre un gravíssim error durant molts anys. Esperem que aquells a qui agradaria fer el mateix ara venjativament contra el castellà comencin a pensar en tots els escritors catalans que han escrit i escriuen en castellà.
