Al'última assemblea d'Esparraguera (Baix Llobregat), la CUP ha tornat a velles qüestions, ara però no hi ha l'Artur Mas, sinó una altra qüestió, el mal viure d'una gent que ho vol petar tot. Vénen eleccions i la CUP se significa. Fa campanya a favor de Podem. Van i diuen que han d'ampliar l'independentisme per l'esquerra, amb qui?, amb els immigrants que no tenen dret a vot, amb els ecologistes, tot això s'ho ha menjat Podem. Hi ha qui menja i qui somia en menjar. A qui vota la CUP a Espanya? Són tan i tan assemblearis, ara te'n diuen una i demà una altra i demà passat, si no empaten, Déu dirà. Vist des de fora, sembla que el problema comença i s'acaba en un documental, "Ciutat Morta", i en anar en contra la policia. De rebot, hi ha el Parlament de Catalunya, gent que pacta sense pelar-se-la i plega d'encendre contenidors i d'enfrontar-se amb la "burgesia". S'ha de rebentar tot? A les bases els emprenya que els representants al Parlament pactin. Entrar al Parlament implica deixar el metxero a casa. És entenedor, però què vol la CUP? La CUP és un misteri. Diuen que volen anar més de pressa. Per què? No es presenten a les eleccions generals d'Espanya i fan propaganda per Podem, qui pactarà amb el PSOE i altres marees marejadores. La CUP està en la dinàmica d'anar a favor de Pablo Iglesias, el nou, i de Julio Anguita, el vell, aquesta és la realitat. Res no és ni bo ni dolent. El "problema" de la CUP és que navega sense capità ni timoner i l'embarcació sovint va a la deriva. No hi ha més cera que la que crema.
