«Som molt més puritans avui que en l'Edat Mitjana»

Jaume Fàbrega, escriptor, gastrònom i col·laborador de Diari de Girona, acaba de publicar «La cuina medieval i renaixentista»

26.09.2016 | 07:12
«Som molt més puritans avui que en l'Edat Mitjana»
«Som molt més puritans avui que en l'Edat Mitjana»

Al subtítol parla de moros, jueus i cristians. O sigui que no devia ser una cuina homogènia.

Hi ha llibres que parlen de la cuina d’aquesta època des de l’òptica cristiana. Jo volia incloure també la cuina àrab, la jueva i la dels càtars. La dels càtars seria actual, avui seria cuina vegetariana.

Convivien millor que avui, aquestes religions?

En general no hi havia conflictes. Els jueus havien de viure al call, sí, però ells també ho preferien, així estaven fora de l’abast de prèdiques religioses que sovint anaven contra ells. També patien algunes restriccions al mercat.

Ah sí?

No podien tocar les fruites i verdures abans de comprar-les, ho tenien prohibit. A l’hora de menjar, excepte porc, menjaven de tot, si bé mataven els animals i feien el pa de manera especial. Els moros tampoc menjaven porc. Ni els càtars. El porc era tot per als cristians.

Devia ser una gastronomia amb moltes diferències entre rics i pobres.

Això també passa avui (riu). Els pobres s’alimentaven sobretot de llegums, l’única carn que tastaven era la cansalada. En canvi els rics –i això inclou els càrrecs de l’Església– feien cuina molt refinada, i amb els millors ingredients. La carn més consumida no era el moltó, com es creu, sinó el porc. I per a les classes més altes, aviram. El tòpic que menjaven només carn és fals, era una dieta força variada, amb verdures i fruita.

M’està desmuntant molts tòpics.

Era una cuina amb uns ingredients fresquíssims, molt més que avui. Com que no es podien conservar, es menjaven el mateix dia. També hi havia penes duríssimes –inclús de mort– per abocar aigua al vi o enganyar amb el pes. Potser seria bo recuperar aquelles penes, contra el frau alimentari (riu).

Les espècies eren importants?

Eren el petroli de l’època. Miri si hi ha semblances que els àrabs en tenien el monopoli i fixaven el preu. Com més ric eres, més espècies havies de posar per demostrar-ho.

Quin era el plat típic català?

El pa amb tomata segur que no, perquè les tomates van venir més tard, d’Amèrica. Es menjava pa amb moltes coses: figues, formatge, sucre, oli... I ja es feia un avantpassat de la crema catalana. I arròs amb llet com el que ara es fa Turquia, molt millor que el d’aquí.

Veig que inclou menjar afrodisíac.

És que no era una societat gens puritana, ho som molt més avui, sobretot als països anglosaxons. Les coses es deien pel seu nom, Eximenis diu «cony» al cony. Recullo receptes com ara «Medicina per endreçar la verga», que ja pot imaginar per a què serveix. Duu llet, canyella i llimona

N’ha provat els efectes?

He, he, per ser efectiu s’ha de beure en dejú durant nou dies seguits, i jo no hi he arribat. També serveixen els rovells d’ou en vi ranci.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema