El referèndum ha estat l'últim afegitó a un full de ruta que comença a tenir més anotacions a peu de pàgina que capítols a l'índex. Però hi ha coses que es mantenen inalterables i una d'elles és la voluntat d'internacionalitzar la causa de l'independentisme català. La presència de deu ambaixadors a l'esmorzar de ?Puigdemont a Madrid és, possiblement, l'èxit més important de la diplomàcia de la Generalitat des que va començar l'anomenat procés. I és que malgrat els esforços del departament d'Exteriors, cap dirigent de primera línia s'ha volgut fer una fotografia que el comprometés ni a ell ni a la institució que representa. Lluny de tirar la tovallola, la Generalitat ha buscat altres vies per apel·lar a la comunitat internacional. Ara hem sabut que aquest estiu es va posar en contacte per carta amb l'ONU i amb el Consell d'Europa per denunciar "el caràcter antidemocràtic vigent de les institucions espanyoles i la vulneració evident dels drets fonamentals i polítics dels catalans mitjançant la persecució dels càrrecs electes". L'intent de desacreditar la legitimitat democràtica de l'Estat espanyol i les seves institucions és una batasunització de l'independentisme català. L'estratègia és molt similar a la que va fer servir Herri Batasuna al País Basc i que pivotava entre la mobilització al carrer proclamant-se la veu del poble i la denúncia que el règim del 78 manté Espanya segrestada pels hereus del franquisme. És un discurs que aconsegueix més la cohesió de les pròpies bases que un reconeixement exterior. De fet el problema no és gairebé mai internacionalitzar el conflicte, la qüestió està en si tens i en si et donaran la raó.
