És molt probable i potser desitjable que el resultat de les eleccions presidencials d'avui als EUA situïn a la Casa Blanca una presidenta que abans va ser primera dama i, convivint amb ella a l'Ala Est un expresident en el paper de primer cavaller. Amb tota la morbositat de les històries sentimentals passades, el matrimoni Clinton veurà els seus propòsits, treballats i ben planificats des que ell va deixar la presidència, del tot assolits. I amb aquest triomf de la parella Clinton es confirma l'argument de les quatre temporades de House of cards (castell de naips), una sèrie televisiva que explica la història d'una parella de poder a Washington, els Underwood, capaços de qualsevol cosa per arribar a la Casa Blanca i mantenir-s'hi. I la realitat, que tantes vegades supera la ficció, ha vingut a donar un cop de mà als guionistes de la sèrie, que podran ser contractats com a visionaris per haver sabut retratar la cara desconeguda dels Clinton. El embolics són tan semblants que no seria d'estranyar que Bill i Hillary Clinton s'inspiressin en la novel·la de Michael Dobbs, en la qual es basa House of cards, traslladada a la pantalla abans per la BBC, el 1990. Als EUA és de domini públic que al darrere del matrimoni Clinton hi ha una història d'ambició política, alimentada d'argúcies i estratègies. La sort de Hillary és tenir al davant un personatge, Donald Trump, potser més transparent, però per aquesta raó prou evident com per descartar de fer-lo president. Mentre esperem a sortir de dubtes, aquí tenim un president tan content perquè no se les ha hagut de veure amb les urnes. Rajoy, àlies Don Tancredo, respira tranquil, no se sap fins quan.
