QUÈ PUC VEURE?

«El infierno verde»: No apta per a tots els estómacs

Una entremaliadura cinematogràfica destinada als fans, no aprensius, del cine de terror i gore sense embuts ni prejudicis

Toni O. Prats

05·02·21 | 12:38

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Un grup de joves activistes novaiorquesos viatgen a la selva del Perú per intentar evitar la tala massiva d'arbres, i el conseqüent extermini de les tribus indígenes de la zona. Els activistes acabaran descobrint, de primera mà, que aquests indígenes als quals pretenen salvar són una tribu de caníbals.

La recomanació d'aquesta setmana travessa la línia del cine políticament correcte, que amb tanta abundància i recança preval, cada cop més, al cinema popular contemporani. El infierno verde no és una pel·lícula per gaudir amb tota la família (depenent de la família), no és una pel·lícula que brilla per la seva trama, rerefons, ni per les actuacions dels seus protagonistes, és més, no és ni una pel·lícula amb la qual sigui recomanable tenir unes bones crispetes a mà. Res d'això. El infierno verde és una gamberrada, una entremaliadura cinematogràfica destinada als fans, no aprensius, del cine de terror i gore sense embuts ni prejudicis.

Eli Roth és qui dirigeix aquest film, que ve a homenatjar la italiana Holocausto Caníbal (Ruggero Deodato, 1980), una pel·lícula que es va beneficiar de la censura a molts països, per aconseguir bones recaptacions allà on sí que deixaven projectar-la. Es podria considerar que el director és la mà esquerra, més bruta i brutal, de Tarantino, ja que ha comptat amb la supervisió i vistiplau del mestre en altres projectes esbojarrats que ha dirigit, com les dues primeres parts de la saga (no menys salvatge), Hostel. Aquesta metàfora podria agafar-se quasi de forma literal, si ens fixem en el personatge al qual dóna vida el mateix Eli Roth a la magnífica Malditos Bastardos (Quentin Tarantino, 2009), on interpreta a l'Ós jueu, un combatent de la IIGM que elimina nazis d'una manera "poc elegant" amb el seu bat de beisbol.

Tot i està emmarcada en el gènere de terror, la pel·lícula promet fer passar més mala estona als escrupolosos que als porucs, i causar alguna rialla esporàdica. Per arribar al moll de l'os, però, l'espectador haurà de tenir una mica de paciència i empassar-se un farcit insípid que es podria haver cuinat a cocció ràpida. Recomanable veure-la amb la digestió feta.