Castelló d'Empúries dóna vida des de fa uns anys a una de les joies de la Basílica, antics i valuosos vitralls, amagats sota la brutícia dels anys. Després de restaurar el de la capella de Sant Cristòfor fa dos anys, ahir es van presentar les restauracions de vitralls originals de les capelles de la Sang -del segle XVIII- i els de la de Sant Llorenç. Se n'estan creant de nous per a les dues capelles. També es va presentar un quadre sobre Betlem cedit per l'artista Lluís Roura.
Al centre del projecte de restauració-conservació hi ha el doctor castelloní i vitraller artesà Miquel Orós, que va explicar el procés abans d'una missa i dins els actes de la Festa Major. Va destacar el valor de les peces que considera que haurien de ser estudiades i catalogades.
A la capella de la Sang van ser trencats per uns lladres. Estaven caient, es van retirar «i en tenir-los al taller i netejar-los va sortir una autèntica meravella». Van ser creats al segle XVIII, el 1727, després de dos segles en què va desparèixer la tècnica del vitrall a bona part d'Europa, amb excepcions a alguna zona d'Itàlia. Es van crear des del monestir de Guadalupe de Badajoz.
La tècnica geomètrica del fons neix allà però els motius, dos cors, creu que van ser fets fora de Catalunya. El d'un vitrall és un cor que plora il·luminat sobre el Crist crucificat del centre de la capella quan li entra el sol. «Pintar amb crisalla un cor plorant jo no crec que hi hagi persona que sigui capaç de fer-ho». L'altre és un cor puntejat per flors. En aquest cas l'excepcionalitat es dóna perquè és groguenc i quan el sol entra es torna vermell. Ni tan sols es coneix la tècnica per fer això, que es pot veure en un calze a Anglaterra, va relatar als presents. Són dos dels motius que porten Orós a assegurar que «són dos vitralls d'una gran categoria que s'haurien d'estudiar i catalogar» perquè «qui va fer això era un veritable artista».
Com ho són també els de l'altra capella de Sant Llorenç. Un se situa darrere l'estàtua de Sant Llorenç, obra de Frederic Marès, amb l'objectiu d'embellir la peça. L'altre relata la història de Sant Llorenç. Té la peculiaritat que no es llegeix d'esquerra a dreta, sinó de baix a dalt, i de dalt a baix. S'hi pot veure des del seu nomenament de beat fins al Sant cremant a la graella.
El vitraller va avançar com seran les noves peces. A la capella de la Sang, dos vitralls dedicats a les dones «que també van participar a la Passió de Crist, a Verònica i Dolorosa». I a la de Sant Llorenç, pràcticament enllestits, un estarà centrat en la figura del papa Sixt, i l'altre a la de sant Llorenç. Aquests seran «d'estil medieval modernitzat», va explicar Orós.
Implicació dels castellonins
El projecte de restauració ha anat a càrrec del vitraller i coordinat pel Museu d'Història Medieval de Castelló. El supervisa el departament de Cultura de la Generalitat i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). S'ha pogut portar a terme per la implicació professional desinteressada i aportacions d'Orós i molts altres castellonins. L'alcalde, Salvi Güell, va destacar que «forma part del patrimoni històric i cultural de casa nostra i per això tanta gent hi vol participar». Mossèn Ferran Jarabo va afegir que es recuperen peces i, a més, es «va nodrint d'obres d'art del nostre temps»: els nous vitralls i obres com la pintura sobre Betlem, cedida per Lluís Roura, que ahir també estrenava una exposició de pintures sobre Terra Santa.
Miquel Orós va voler tenir un recordatori per a l'amic Josep Coderch (1947-2005); al seu pare, mort recentment: «quan jo era a Guatemala, a Ciudad Vieja i Santo Domingo, tractant malalties que em va ensenyar a curar»; i a mossèn Salvador Pagès, un dels rectors que ha contribuït a restaurar i donar vida a la Basílica.
