06 de abril de 2018
06.04.2018

Figueres aprova l'avanç del POUM

El document aposta per mantenir les dues estacions i soterrar les vies al centre i planteja reduir la densitat urbanística · L'esborrany s'ha sotmès a votació tres anys després que el mes de maig de 2015 l'equip redactor el va entregar al govern

06.04.2018 | 14:39
L´alcaldessa Marta Felip (centre), en un moment del ple.

L'Ajuntament de Figueres ha desencallat finalment la revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb l'aprovació ahir en sessió plenària de l'avanç de pla, que ha de substituir l'actual del 1983. Des d'aleshores fins ara s'hi han fet incomptables modificacions que han anat adaptant la realitat urbana de la ciutat sobre el paper.

El document que l'equip redactor va entregar al govern figuerenc el maig del 2015 es va aprovar ahir amb 16 vots a favor (PDeCAT, ERC, CUP, PPC, CExF i dos no adscrits), 3 en contra (PSC) i 2 abstencions (Cs). A grans trets planteja reduir la densitat urbanística i «cohesionar» els barris de la ciutat a través d'espais públics o zones verdes. De fet, el text s'ha tirat endavant arran de compromisos adquirits a canvi de l'aprovació dels pressupostos. El document aprovat fa una diagnosi de la situació urbanística actual. Ara s'obrirà una nova ronda de participació ciutadana que haurà de definir per quina via s'ha d'orientar el POUM.

L'alcaldessa, Marta Felip, va insistir que l'avanç marca les línies estratègiques del POUM i que serà el procés que s'encetarà ara el que concretarà l'ordenació urbanística de la ciutat. Tot i això, té clar que aquest futur no ha de passar per crear nou sòl residencial sinó per «esponjar» zones.

Des de l'oposició, el vot afirmatiu responia a la transcendència de desencallar el POUM, malgrat que no tots els grups compartien el model de ciutat del govern del PDeCAT. En canvi, aquest va ser el motiu pel qual el PSC hi va votar en contra, ja que no comparteixen l'aposta per les dues estacions de tren. En canvi, Cs es va abstenir perquè quan es va gestar l'avanç de pla no formaven part del plenari i no hi van intervenir.

Tres escenaris

La primera opció preveu com a escenari de futur l'actual planejament local i territorial. Aquesta alternativa, a banda de la potencialitat de creixement de fins a 72.843 habitants, contemplaria la possibilitat de construir 14.127 habitatges nous.

El segon planteja situar el creixement centrant les infraestructures a la banda oest, amb una estació del TAV intermodal i amb el desplaçament de la línia del tren convencional. Això implicaria fer desaparèixer l'actual estació del centre i construir una variant al nord per sobre del castell per enllaçar les dues línies. Si se seguís aquest model, la població es podria enfilar fins als 61.638 habitants i es podrien construir fins a 8.363 habitatges nous.

La tercera opció –i la més viable, segons els redactors– passaria per mantenir les dues estacions soterrant les vies al centre. Això permetria, segons el document, reforçar el paper de la ciutat en la «vertebració territorial». El soterrament de les vies, a més, permetria «relligar» les trames urbanes a banda i banda, eliminar els passos a nivell, transformar el sector industrial a l'entorn de l'actual estació depuradora i una millor vinculació amb els barris perifèrics de la Marca de l'Ham i el nucli urbà.

La revisió es va iniciar l'any 2013, amb una ronda de tallers de participació ciutadana. El procés es va alentir per les eleccions municipals del 2015 i havia de ser el Govern sortint el que el reprengués. Dels comicis sorgí el pacte de govern entre CiU i PSC, que es va trencar ara fa un any i fins ara no s'havien fet nous moviments.

«No» a la bonificació del Bisbat

Per altra banda, el ple no va admetre el recurs interposat pel Bisbat de Girona contra les contribucions especials de les obres del carrer Jonquera i on s'ubica la Capella de Sant Sebastià. La majoria hi va votar en contra en considerar que ja no s'hi fa culte i que, per tant, no haurien d'estar exempts de les contribucions. Ara queda oberta la via del contenciós administratiu. En canvi, sí que es va aprovar la bonificació per l'Església de Sant Pere.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook