Va ser pel febrer d'ara fa sis anys quan, en un article publicat en les pàgines d'aquest diari, vaig encetar les glosses, a les quals altres més tard s'adheririen volent configurar-se quasi com a herois primigenis de la causa, va ser llavors quan vaig iniciar els comentaris envers un tema que, com no podia ser de cap altra manera a Figueres, ha provocat les conegudes surrealistes circumstàncies contradictòries de ser un dels més controvertits alhora que el que més relleu internacional (encara que malauradament només de manera transitòria i accidental) ha donat a la ciutat darrere el museu Dalí.
(Tinc notícies d'una bloguera que rebia centenars de visites diàries d'arreu el planeta Terra cada vegada que publicava quelcom sobre el particular). M'estic referint, com segurament ja hauran endevinat, al fenomen del Festival Internacional del Circ Elefant d'Or el qual, si va ser llavors humilment presentat per Genís Matabosch a la galeria Ventós davant uns quants apassionats assistents, ara, la de la seva vuitena edició tindrà lloc amb bombo i plateret com la de l'any passat però al Palau de Fires de Girona perquè és la capital provincial la que ens ha tornat a passar la mà per la cara donant asil a un esdeveniment creat per figuerencs i per a Figueres.
Escrivia jo per aquelles dates que de vegades tenia la sensació de si no era Figueres una mare excessivament prolífica que no podia atendre curosament el desenvolupament de tots els seus fills; ara veig que potser té més caire de madastra que rebutja que les seves criatures tornin a retre homenatge al «ventre» que les va parir. (No, no em considerin un exagerat perquè els que tenim alguns anys viscuts a la vila sabem de les reticències que el mateix Museu Dalí i el seu ideòleg varen provocar en determinats cercles. Potser els mateixos que ara han impedit que s'instal·les el Museu del Circ?).
La pèrdua dels esdeveniments circenses, Festival Internacional i Museu és, a diferència del cas del Museu del Cinema en el qual es produí una espècie de modern «contubernio judeo-masónico», fenòmens de l'única i exclusiva soberano-republicana responsabilitat local figuerenca, ja que cap element estrany a la vila ha intervingut en la decisió del desterrament.
Ara, en rebre la invitació a l'acte gironí, em torno a recordar del poeta quan es referia als temps passats i penso, a la vegada, que hi ha qui té memòria Alzheimer i s'ha oblidat del que va fer ahir.
