Tots Sants interromp amb el silenci que impregna els cementiris els 364 dies de l'any restants. Tot i que el respecte pels morts es manté en la línia del políticament correcte, els difunts encara tenen capacitat per trencar amb els protocols i rebel·lar-se contra l' status quo a través dels epitafis, sense haver d'escoltar sermons en contrapartida. Des de fa sis anys que la Marta Oliveres, cada 1 de novembre, perpetua l'última voluntat del seu pare, Josep Maria Oliveres i Terrades (1945-2013) col·locant l'epígraf «Merda pels vius» i un dit fent la botifarra enganxat a la làpida del cementiri de Figueres. Ahir no va ser una excepció. Faltaven pocs minuts per les onze del matí i finalitzava l'ofrena floral de l'Ajuntament i l'Associació Triangle Blau quan els familiars d'en Josep Maria Oliveres van enganxar l'epitafi.

- Hombre...vaia un letrero...gracioso eh...- diu un espontani, un senyor d'avançada edat, mentre els familiars del difunt col·loquen l'epitafi.

-Era un catxondo i, aquesta, la seva última voluntat, sinó no ho posaríem- li justifica la filla.

L'epitafi, irònic i curiós per a uns, fins i tot ofensiu per als altres, reflecteix la personalitat d'en Josep Maria Oliveres, taxista amb dots artístics. Tocava el violí, la trompeta i el baix amb Dilemas, un grup figuerenc dels anys seixanta, i també escrivia.

Però el seu epitafi, que capta l'atenció dels familiars de difunts que hi passen per davant, pateix habitualment atacs bandàlics. Li han tirat pintura i l'han arrencat en nombroses ocasions. La família sap qui els malmet la inscripció del seu pare -que cada Tot Sants han de renovar- però la Marta creu que és algú que no entén el missatge. «És una frase que el meu pare sempre deia i que ens recorda la seva personalitat i les bromes macabres que feia», explica i creu que hi ha gent que ho malinterpreta. «Només als vius els molesta». Canviar la làpida per una altra amb un vidre protector i banyat amb líquid antigrafitis és la solució que hi han trobat.

La làpida de «Merda pels vius» és justament el punt de trobada d'entitats, regidors i partits polítics per homenatjar les víctimes de la guerra i el franquisme. La coincidència, però, no és feta a consciència. Tot i això, l'epitafi de Josep Maria Oliveres, desaparegut el 31 d'agost del 2013 -dos anys després de jubilar-se i després d'una llarga malaltia- presideix des d'aleshores l'acte institucional en un joc de contrastos que posa a prova el protocol.

Aquest any, però, els familiars s'han esperat que finalitzés l'ofrena floral de l'Ajuntament i l'Associació Triangle Blau per col·locar l'irreverent missatge i sense voluntat de mofa.

Record als morts de la guerra

Tots Sants, dia per excel·lència de panellets, flors i per recordar difunts, a Figueres l'homenatge es fa extensiu anualment als figuerencs morts a la guerra «incivil», tal com va qualificar-ho l'alcaldessa Agnès Lladó. La batllessa va recordar també els exiliats, com ara la periodista i escriptora figuerenca Lola Cos, que va fugir a França. Una situació que va vincular amb el context polític actual. «Qui ens ho havia de dir que caldria rememorar les Corrandes d'exili que va escriure Pere Quart», va dir.

Però la intervenció més dura va ser la de Margarita Mas, de Triangle Blau, que va carregar durament contra el PSC -ahir present a l'acte. «On és el socialisme català? No els cau la cara de vergonya», els va interpel·lar, en clara referència a la sentència condemnatòria per l'1-O.