16 de novembre de 2019
16.11.2019
Diari de Girona

Denuncien diversos regidors i exregidors de Roses per donar suport al referèndum

Un veí denuncia també un funcionari de l'Ajuntament de Castelló i mossos d'esquadra. En la denúncia tramesa als jutjats de Figueres aporta imatges on es veuria, per exemple, l'exalcalde Carles Pàramo entrant a un col·legi amb una urna tapada

16.11.2019 | 01:28
L'alcaldessa de Roses acudint als jutjats, en una imatge d'arxiu.

Un veí de Roses ha denunciat diversos regidors i exregidors del municipi per haver donat suport al referèndum de l'1-O. Entre ells, l'actual regidor de Seguretat, Joan Plana; el d'Hisenda, Marc Danés, o l'exalcalde Carles Pàramo, aleshores tinent d'alcalde. Es tracta de la mateixa persona que va portar l'alcaldessa, Montse Mindan, al jutjat pels mateixos fets. La demanda també inclou un funcionari de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, un càrrec de confiança, mossos d'esquadra que «van participar en tots els col·legis electorals» i un membre del partit Demòcrates. Inclou proves, imatges on es veuen, per exemple, l'exalcalde Carles Pàramo entrant a un col·legi amb una urna tapada amb una bossa.

De Roses, denuncia també el regidor de Medi Ambient, Francesc Giner; el d'Infraestructures, Juan Fernández; la d'Urbanisme, Sílvia Ripoll, llavors càrrec de confiança; el de Promoció Econòmica, Félix Llorens, o la de Joventut, Verónica Medina.

El denunciant, que anava de cap de llista a les darreres municipals per Som Identitaris, el nou partit d'Anglada, considera que tots ells podrien haver incorregut «en algun dels delictes que recull el Codi Penal, com a mínim el de desobediència i ús d'espais públics» i demana al jutjat que ho investigui.

Considera que van participar en el referèndum i van «ometre les instruccions de la Fiscalia General de l'Estat». A l'escrit, presentat al Jutjat d'Instrucció 7 de Figueres, recorda que el setembre del 2017 el Constitucional va suspendre cautelarment la Llei de Referèndum, la designació dels membres de la sindicatura electoral així com «la vigència del decret del Govern que convocava la consulta i el decret de normes complementaries de la celebració».

En aquest sentit, remarca que es va notificar als alcaldes i funcionaris que havien d'impedir-ne la celebració i se'ls va avisar que podien incórrer en responsabilitats penals si no feien cas del requeriment. Malgrat això, recorda que Mindan va emetre un decret d'alcaldia de suport al referèndum.

També denuncia que l'alcaldessa, «juntament amb membres de l'ANC de Roses i regidors d'ERC i Gent del Poble, va col·locar cartells de propaganda de l'1-O, tot i la instrucció de la Fiscalia i haver rebut la notificació de la suspensió», i diu que van participar activament en la convocatòria.

Per tot plegat, el denunciant considera que «els regidors, càrrecs de confiança, funcionaris i mossos d'esquadra, podrien haver incorregut en algun dels delictes que recull el Codi Penal, com a mínim el de desobediència i ús d'espais públics, amb el consentiment de les persones denunciades» i vol que el jutjat que ho investigui.

Com a prova, aporta un llapis de memòria amb vídeos «relacionats amb el desenvolupament del referèndum» on, segons la denúncia, hi apareixen diversos dels regidors denunciats. Entre ells, Plana, «amb unes claus, obrint una de les portes d'entrada de l'ajuntament» i «introduint una papereta en una urna»; Marc Danés, «parlant i dirigint-se als votants minuts després del tancament dels col·legis electorals», o Carles Pàramo, entrant en un col·legi «acompanyant i escortant una urna tapada amb una bossa». També aporta piulades dels regidors donant suport al referèndum i imatges de diversos agents dels Mossos davant de l'Ajuntament de Roses i assegura que «en cap moment van impedir que es portés a terme el procés il·legal».


Mindan, a l'espera

El jutjat va arxivar el mes d'abril de l'any passat la causa oberta per desobediència contra l'alcaldessa de Roses arran de la denúncia del mateix veí perquè no considerava acreditat que Mindan incomplís l'advertiment que li va fer l'Estat per «iniciar, informar, tramitar o dictar» qualsevol actuació que permetés celebrar el referèndum.

El jutjat sí que va admetre que l'alcaldessa va signar un decret donant suport a la votació, però com que ho va fer abans que li arribés l'advertiment, la interlocutòria recull que aquí no hi ha delicte.

I pel que fa a l'1-O, el jutjat es va remetre a un informe municipal que especifica que, aquell dia, l'Ajuntament de Roses «no va acordar cap mesura ni va designar cap mitjà humà perquè col·laborés directament o indirecta amb el referèndum».

La Fiscalia va recórrer la decisió i ara caldrà veure si s'arxiva definitivament la causa o bé arriba a judici.

L'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, també va acudir al jutjat fa poc acusat del mateix, de donar suport al referèndum.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook