Castelló d'Empúries ha finalitzat els treballs arqueològics a la Basílica de Santa Maria en el marc del projecte quadriennal de recerca 2018-2021. Els treballs han de permetre conèixer, entre altres aspectes, com era l'entorn i s'espera ajudar a identificar la causa de les patologies que presenta l'edifici gòtic.

La darrera intervenció arqueològica s'ha portat a terme entre el 14 de setembre i el 2 d'octubre de 2020. Aquesta actuació s'emmarcava en la tercera fase del projecte quadriennal.

La primera part dels treballs s'ha portat a terme al pati que es troba al costat sud de la Basílica, entre aquest temple i l'edifici que es coneix amb el nom de Palau Macelli. Les construccions han anat alterant aquest espai. S'han trobat elements d'un sistema de recollida d'aigües plujanes que haurien estat construïts en un moment indeterminat del segle XVIII o XIX.

Sobre restes anteriors, ha estat possible determinar una seqüència que podria aportar dades cronològiques, expliquen, un cop finalitzi l'estudi dels materials recuperats.

Cementiri del temple

En primer terme, s'han detectat diversos nivells que es caracteritzen per la presència de restes humanes i que correspondrien al cementiri que sabem que ocupava aquest espai de migdia de l'església almenys des del temple romànic. Per sota d'aquests estrats de cementiri alterats s'han registrat algunes restes humanes més ben conservades que podrien correspondre a una fase més antiga de la mateixa necròpolis.

Finalment, les restes més antigues que s'han localitzat corresponen a dues sitges, obertes en el subsol, de característiques molt similars a les descobertes en el solar al nord de la Basílica entre els anys 2017 i 2019, i que correspondrien al sitjar que hauria funcionat a l'espai de la sagrera dins els primers anys del temple romànic. La seva amortització s'ha pogut datar en un context semblant a les sitges del costat nord dins el segle XI.

Durant la segona part dels treballs s'ha procedit a documentar l'espai soterrani que es troba a tocar de la capçalera de l'església pel costat est.

Permet conèixer com era l'espai damunt el qual es va bastir la capçalera de l'església gòtica quan va substituir el temple romànic. S'espera poder reconstruir com era l'entorn de la Basílica al llarg del temps i identificar la causa de les patologies que presenta l'edifici gòtic en aquesta part.

Al respecte de l'estudi de l'entorn, en breu començaran unes prospeccions geològiques que han de donar llum sobre aquestes i altres qüestions sobre el paisatge i el territori circumdants.