L'Estat no preveu cap reforç per als jutjats de Figueres malgrat el col·lapse

Tal com va publicar Diari de Girona el passat mes de març, als jutjats de Figueres van quedar pendents de tramitar, en acabar l'any 2020, un total d'11.015 assumptes, que suposa un 20,3% més que l'any anterior. Pel que fa a la quantitat d'ingressos i resolucions, durant el 2020 es va mantenir una quantitat molt semblant a la de l'any 2019, ja que es van ingressar uns 15.900 casos i se'n van resoldre prop de 14.200. Això suposa una mitjana d'un miler de cadascun dels onze òrgans que componen els jutjats figuerencs.

Aquestes xifres van fer que Illamola entrés una bateria de preguntes escrites al Govern per tal de saber si des de l'executiu espanyol hi ha prevista alguna mesura per a resoldre la situació. «Des de fa temps, la falta d'inversions en recursos i persones, la inestabilitat de la plantilla de magistrats, una gran mobilitat dels jutges i la complexitat del partit judicial està provocant una situació de col·lapse als jutjats de Figueres», argumenta Illamola en el seu escrit. A més, recorda que, dels onze òrgans que conformen els jutjats figuerencs, n'hi ha dos que són penals, un de social i vuit de mixtes, de primera instància i instrucció.

Per aquest motiu, entre les preguntes que ha presentat, Illamola vol saber quina planificació (tant temporal com de recursos) té el Govern estatal per resoldre aquesta situació de col·lapse, quina previsió temporal té el Govern per iniciar el procés d'especialització dels vuit jutjats mixtes, si considera que el cas de Figueres és «un exemple de celeritat i bon funcionament de l'administració de Justícia» i per quan està prevista la creació d'un nou jutjat a la capital alt-empordanesa.

Sense solució a mitjà termini

De moment, però, no sembla que el Govern de l'Estat tingui prevista una solució a mitjà termini. «En aquests moments, els vuit jutjats de primera instància i instrucció de Figueres, els dos penals i el social, no tenen prevista cap mesura de reforç», admet el Govern en la resposta per escrit que ha fet arribar a Illamola. Segons recorda en el text, aquestes mesures de racionalització són aprovades pel Consell General del Poder Judicial, tot i que és el ministeri de Justícia qui n'autoritza els efectes econòmics.

Pel que fa a la programació de noves unitats judicials, en el mateix escrit, el Govern de l'Estat també admet que en aquests moments no està prevista la creació de cap nou jutjat a Figueres. En aquest sentit, el text assenyala que tota la programació relacionada amb la creació de noves unitats judicials es realitza a partir de les propostes formulades tant pel Consell General del Poder Judicial com per les comunitats autònomes que tenen competències en matèria de justícia, així com les propostes recollides en les Memòries anuals dels Tribunals Superiors de Justícia. I en aquests moments, segons assenyala, ni en les propostes de creació de la Generalitat, ni en la darrera memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ni en la proposta del Consell General del Poder Judicial es contempla la creació de nous jutjats a Figueres.

El que no respon el Govern, tanmateix, és a la pregunta de si considera que el funcionament del jutjat de Figueres és un exemple de diligència en l'administració de justícia.