El Parlament avala el parc eòlic marí Tramuntana

El text de la CUP rebutjava el projecte argumentant que suposarà «la destrucció total» del paisatge marítim i terrestre de l’Empordà, tindrà «un enorme impacte visual», generarà un impacte «molt negatiu» en el medi natural, marí, cultural, social i econòmic i impactarà «definitivament» en l’essència de l’Empordà. De la mateixa manera, el text assenyala que, malgrat que l’energia produïda seria verda, la «megainstal·lació» no seria sostenible. Els cupaires consideren que projectes com aquest parc «no responen a cap planificació i no respecten cap ordenació racional», de manera que «no són l’únic camí cap a les renovables».

La resta de partits, però, no hi van estar d’acord. Al contrari, la majoria van defensar que un projecte d’aquestes característiques permetria generar bona part de l’energia que les comarques gironines necessiten per complir amb els objectius de renovables marcats per la Unió Europea, i van agrair a l’empresa promotora la seva bona predisposició al diàleg i a redissenyar el projecte per tal de minimitzar el seu impacte ambiental. JxCat i ERC van presentar esmenes que demanaven que, durant la seva tramitació a Madrid -ja que el vistiplau l’ha de donar el Ministeri-, s’escoltés el territori, però no van ser acceptades per la CUP.

Per part de JxCat va prendre la paraula el diputat Salvador Vergés, que va recordar que, si només s’instal·lessin plaques solars als teulats o zones antropitzades, només s’arribarien a cobrir un 30% dels objectius marcats pel 2050. «Necessitem parcs eòlics i fotovoltaics: de la mà del territori, però els necessitem», va assenyalar. I va aportar més dades: «Per generar la mateixa energia que un molí marí, que pot generar 15 MW, farien falta 60 camps de futbol d’energia fotovoltaica», va indicar. Per això, va considerar que «potser val més concentrar els molins al mar que no pas repartir-los arreu de l’Empordà». També va defensar que, si es «bliden» tots els temes mediambientals, la qüestió de l’impacte paisatgístic és «subjectiu i cultural».

En una línia similar es va expressar Anna Torrentà (ERC). Segons va destacar, la producció d’un parc eòlic marí és «molt superior a qualsevol instal·lació fotovoltaica o parc eòlic terrestre», i va agrair que la modificació del projecte feta per l’empresa «és la menys dolenta possible i està orientada a buscar consesos». Igual que Junts, va defensar que seria interessant que es pogués fer una prova pilot i veure’n l’evolució, perquè la situació climàtica «urgeix a canviar l’estil de vida».

«Una bona alternativa»

Des del PSC, Sílvia Paneque va considerar també que l’eòlica marina és una «bona alternativa» per a la transició energètica a Catalunya,i va subratllar que no es pot «enganyar» la ciutadania: «La transició energètica té costos, però no voler assumir-la té costos molt pitjors», va advertir. També va recordar que grups de científics han presentat al·legacions als plans d’ordenació de l’espai marí (POEM) del Ministeri, de manera que «hi ha hagut un mecanisme de participació ciutadana i s’estimaran les al·legacions que siguin oportunes».

També En Comú Podem, per boca de Lucas Ferrero, va defensar el projecte, tot agraint a l’empresa promotora la seva «transparència» i actitud «positiva» per «corregir coses a petició del territori». Segons va indicar, un projecte d’aquesta magnitud permetria «destensar» tant les comarques gironines com el conjunt de Catalunya: «Seria una oportunitat per garantir la transició energètica», va assenyalar.

Finalment, des de Cs, Marina Bravo va aplaudir també que l’empresa hagi escoltat el territori i va apuntar que «el més positiu que podem fer és treballar perquè aquesta participació doni lloc al millor projecte possible».

En canvi, des de la CU P es van mostrar molt decebuts pel rebuig a la moció. El diputat Dani Cornellà ha criticat que ERC i Junts haguessin votat a favor de la mateixa moció als ajuntaments del territori, i que en canvi quan la proposta de resolució ha arribat al Parlament s’hi hagin mostrat en contra.