L'Institut de Ciències de Mar (ICM-CISC) ha retornat aquest estiu al mar de cap de Creus 1200 gorgònies que havien quedat enganxades a les xarxes de pesca.
A més, s'han modificat les arts de pesca artesanal a la zona per reduir l'impacte sobres les comunitats bentòniques.
La iniciativa s'emmarca en els projectes de mitigació (MITICAP) i restauració (RESCAP).
Durant els cinc anys del projecte s'han transplantat més de 4000 gorgònies en una àrea de dues hectàrees i a profunditats d'entre 30 i 90 metres.
La zona està dins el parc natural del Cap de Creus i el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) dels canons del Golf de Lleó i de la Xarxa Natura 2000. Durant aquest darrer any, a més, s'han realitzat accions de restauració i mitigació a la reserva marina dels Freus d'Eivissa i Formentera.
Segons s'ha pogut comprovar amb robots submarins, l'índex de supervivència de les gorgònies trasplantades supera el 90%, i la seva taxa de reproducció és molt similar a la de les que no han sortit mai del medi natural, la qual cosa demostra la ràpida adaptació de les colònies un cop trasplantades.
L'investigador Stefano Ambroso, al capdavant del projecte RESCAP, remarca que les més de 4000 gorgònies s'han retornat gràcies "a l'estreta relació amb els pescadors artesanals de les confraries de Port de la Selva, Cadaqués i Formentera". Posa de manifest que "a mesura que han anat passant els anys, la implicació dels pescadors ha estat més gran i hem notat una millora i adaptació de les metodologies amb l'experiència acumulada".
La responsable tècnica del projecte MITICAP, Patricia Baena, apunta que "s'ha establert una valuosa sinergia entre els científics i els pescadors" i confia que aquesta confiança serveixi ara per treballar conjuntament amb l'objectiu d'assegurar el manteniment i la sostenibilitat a llarg termini d'aquests ecosistemes.
Canvis en la pesca
A part del retorn al mar de les gorgònies, durant aquests cinc anys els equips científics han participat en més de 200 jornades amb els pescadors en què s'han testat diverses modificacions de les seves arts de pesca. La més exitosa, segons expliquen, ha estat l'ampliació de la llum de malla de les xarxes artesanals de tresmall, emprat per a la captura de llagosta. La seva efectivitat s'ha testat amb èxit amb els pescadors de les confraries de Formentera, Port de la Selva i Cadaqués.
Recuperació arts de pesca
D'altra banda, igual que en anys anteriors, s'han realitzat diverses jornades de recuperació d'arts de pesca perduts amb la col·laboració de voluntaris i pescadors implicats en el projecte MITICAP. Aquestes accions busquen reduir la pesca fantasma, és a dir, les arts de pesca abandonades, i conscienciar tant el sector pesquer com la societat general sobre la necessitat de conservar el medi marí. S'han pogut recuperar 21 nanses, 1 tresmall i 1 palangre perduts, així com 700 kg d'escombraries marines.
Tant MITICAP com RESCAP es desenvolupen amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, cofinançat pel FEMP, i es preocupen per la sensibilització i conscienciació de la ciutadania pel que fa a la conservació dels ecosistemes marins i la pesca sostenible. Per això, durant aquests anys s'han realitzat diversos tallers teoricopràctics, així com xerrades per a tots els públics, en què han arribat a participar més de 1.000 persones.
També s'ha treballat en la conscienciació del sector pesquer, a qui s’ha transmès la idea que existeix una altra manera de pescar igual d’eficaç però menys invasiva. S'ha observat un canvi d'actitud en la majoria dels pescadors, "la qual cosa reforça la necessitat de continuar apostant per projectes de col·laboració entre el sector pesquer i els centres de recerca per transmetre amb eficàcia missatges i aprenentatges que resultin en un interès i un compromís més gran en la conservació del medi marí per part dels pescadors", plantegen.
Ara, els dos projectes s’han acabat, però l'objectiu de l'ICM-CSIC és donar-los continuïtat tant al Cap de Creus com a Formentera i exportar el model a altres comunitats autònomes. I és que les mesures de mitigació i restauració del medi marí consideren que són claus a l'escenari actual, ja que segons els experts, aconseguir un impacte zero de l'activitat pesquera és pràcticament impossible.
