La Diputació vol controlar una planta invasora d’origen africà al cap de Creus

Es tracta de la Gazania Rigens, que fa una flor de color groc molt vistosa, i per eliminar-la s’utilitzarà glisofat

Un exemplar de la Gazania, en una imatge d'arxiu.

Un exemplar de la Gazania, en una imatge d'arxiu. / Gazania Rigens,

Laura Fanals

Laura Fanals

La Diputació de Girona ha licitat, per uns 10.000 euros, la contractació dels serveis de redacció d’un protocol de gestió i control de la flora exòtica invasora Gazania Rigens, procedent de Sudàfrica i Mozambic i que es troba en diferents espais del cap de Creus, mitjançant mètodes químics, en el marc del projecte Life medCliffs. Tot i que físicament és una planta bonica i vistosa, té un fort impacte en els hàbitats del cap de Creus. 

Segons consta en la documentació que hi ha a exposició pública, l’objectiu de la contractació és obtenir una assistència externa per a la redacció d’aquest protocol, per al qual es requerirà l’ús de glisofat sobre les superfícies del cap de Creus ocupades per aquesta planta invasora. Les metodologies per fer-ho, això sí, s’hauran d’acabar de validar i concretar quan es faci el contracte. Fa uns mesos ja es va dur a terme una prova pilot per comprovar l’efectivitat de la proposta. Els resultats van ser molt positius, ja que es va comprovar que el sistema funcionava en pràcticament totes les plantes en les quals s’havia aplicat. Un cop se signi el contracte, el període per dur a terme les accions serà de sis mesos. 

Vistosa i de la mateixa família que les margarides

La planta en qüestió, anomenada Gazania Rigens, de la mateixa família que les margarides. És originària de Sudàfrica i Mozambic, i des d’allà es va exportar a altres àrees del món per a ser utilitzada com a planta ornamental. Es caracteritza pel color groc brillant de les seves flors, que apareixen a finals de primavera i principis d’estiu. Les plantes prefereixen un lloc assolellat i aguanten bé la sequera i els sòls pobres. És aquesta facilitat per créixer en pràcticament qualsevol ambient la que la converteix en una amenaça per als penya-segats del Cap de Creus, on ja es troba.

Subscriu-te per seguir llegint