La Fira de la Cirera de Llers es manté amb producte d’altres pobles de l’Empordà

Una sequera aguditzada o la plaga de la mosca Suzuki són algunes de les raons poderoses que han dut als pocs productors de cireres que quedaven a Llers a anar arrancant aquests arbres fruiters i substituir-los per oliveres.

Davant això, els Amics de Llers Cultura i Esbarjo ja havien decidit no fer la Fira de la Cirera, que enguany arribava a la 28a edició, però esperonats per molts veïns s’han animat, finalment, a celebrar-la aquest diumenge. Pensant ja en un futur no molt llunyà, per si cal reconvertir l’esdeveniment per falta del producte estrella, s’amplia també a les tradicions. Rosa Comamala, presidenta de l’associació organitzadora, és molt sincera quan se li pregunta quina cirera s’oferirà a la fira: «A Llers queda molt poca cosa, però hem estat en contacte amb productors propers i vendrem cireres de casa nostra».

Comamala no descarta que arribin des de Terrades, on aquest diumenge passat es va celebrar la seva fira de la cirera i on encara queden productors. Jordi Juan, de can Banasta, és un dels dos productors de cireres que quedaven a Llers –també té terres a Terrades– i que encara en produeix, però el just per servir, durant un mes o mes i mig, als clients del mercat de Figueres, però no per proveir la Fira de la Cirera. Ell admet que, a poc a poc, ha anat eliminant els cirerers de les seves finques perquè «costa molt produir un quilo de cirera per circumstàncies de sequera i la mà d’obra és molt cara».

Cireres amb el gust molt bo

A més, sovint la cirera és petita, perquè «com que treballem sense aigua, no es pot produir una de grossa». En contrapartida, «el gust és molt bo», diu Juan, qui encara recorda quan, fa vint anys, es treballava a ple rendiment produint una cirera «espectacular». «Les circumstàncies climàtiques» l’han dut a «avorrir el cultiu» i fer el canvi a l’oli i l’olivera,cosa que ja era així en el passat en aquesta terra de «pedra seca i garriga». «A tots els pobles feien olivera i vinya, produiran més o menys, però no es moriran els arbres, com sí que li passen als cirerers», assegura. Si hi ha molta sequera, l’arbre no està sa i una petita trompada o l’atac d’un senglar fa «que no ho superi i al cap de deu anys aquella finca sembla un cementiri» .

Activitats i cireres

Tot i aquest entrebanc, la Fira de la Cirera tira endavant i preveu omplir Llers d’activitat durant tot el diumenge, molta d’ella entorn de les tradicions. Així, els visitants podran gaudir amb una trobada de gegants, que enguany enfila la vuitena edició, i un concert de música tradicional amb els GraLlers. No faltarà ni la trobada de cotxes d’època i la concentració de Seats 600 ni un farcell de jocs tradicionals amb Fefe i Cia. Tampoc la cantada d’havaneres i cançó catalana amb la coral Palandriu de Llançà i els Cantaires de Llers ni les parades d’artesania.

Dins el programa, s’inclouen algunes novetats com l’espectacle de contes, Kake Ki Kontes amb la companyia La senyoreta, a la plaça de l’Església, i la recuperació del dinar popular al pavelló que, des de l’esclat de la pandèmia, no s’havia tornat a fer. En els millors moments, l’organització havia servit fins a sis-cents comensals. Comamala reconeix que, si aquest any aconsegueixen atraure’n la meitat, ja serà un gran èxit. La presidenta també destaca la participació de les Bruixes de Llers, on es barregen dones i nenes, que amenitzaran amb les seves danses la cloenda de la fira, a les set de la tarda.